Cercar en aquest blog

dijous, 19 de juliol del 2012

Juan Ripollés

 






El pintor, escultor i gravador castellonenc, Juan Ripollés, ja fa dos anys que treballa, artesanalment i manualment, en l'escultura que li va encarregar Carlos Fabra, quan tenia tot el poder del món, com a president de la Diputació i president del PP de Castelló, per a, l'encara per estrenar, aeroport de Castelló, que, gràcies a aquesta gran escultura d'acer i bronze, ja té el seu primer avió, tot i que estàtic, sortint, com si fos una idea del cervell humà, de la cara, de quatre rostres, disposat a solcar, amb el seu brillant fusselatge d'acer inoxidable, el cel castellonenc.



L'avió es va col.locar fa un parell de dies, rematant aquesta  megalomaníaca escultura, encara inacabada, ubicada a la rotonda d'accés a l'aeroport,  que va passar de tenir 8 metres d'altura als 24 finals, i 18 d'amplada, entre d'altres coses perquè el mateix Carlos Fabra la trobava massa petita i poc representativa, segurament, del poder del seu territori, del seu poder polític i de la seva pròpia prepotència, ja que, segons diuen, una de les quatre cares del personatge esculpit, és la seva, tot i que l'escultor ho nega rotundament.
























Juan  Ripollés és un pintor, escultor i gravador, castellonenc de prestigi internacional, valors humans, independència, i humanisme, i plàstics, reconeguts, creativitat desbordada i naturalisme, que sembla que s'ha implicat en un projecte que el desborda una mica, tant per les mesures, les més grans que hagui treballat mai, el cost econòmic, 300.000 euros, que encara no ha cobrat, incrementats en 127.000 euros més, que ha pagat, diu, de la butxaca dels seus fills, i, potser el pitjor, pel color del partit del poder que li fa l'encàrrec, perquè hi ha imatges que, en aquest cas, malauradament, valen més que mil paraules, tot i que l'artista justifiqui el seu treball per la llibertat d'acció que el caracteritza, o perquè sempre depens d'algun poder polític que fa el seu paper de mecenes contemporani.





Per la mateixa raó, potser aviat, veurem una nova escultura pública de Juan Ripollés, dedicada a lloar els encants, físics i morals, d'Andrea, la filla de Carlos Fabra, que, com a diputada, comença a guanyar-se ja una escultura com la del pare, tot i que del cap, en lloc de l'avió platejat, n'hauria de sortir, amb lletres ígnies, la seva, ja tristement, cèl.lebre frase "Que se jodan".



















Els que ens haurem de fotre serem, també, nosaltres, impotents davant de la magnitut d'una tragèdia urbanística castellonenca, que, en el cas de l'aeroport fantasma, ja té el seu primer avió, tot i que de joguina, encara que enorme, per satisfer la vanitat dels polítics que la van encarregar, la de l'artista que l'està treballant, i la dels surrealistes històrics que, com Dalí, veurien, en aquest nyap, la sublimació de l'essència perversa de la ment humana en la seva dimensió més banal i plena d'insectes voladors, per dir alguna cosa, naturalment, tot justificant certs comportaments artístics dissenyats per sorprendre l'espectador, escandalitzat amb discret plaer, per barbaritats com aquesta, que espero que el temps erosioni progressivament, en un procés natural de justicia patrimonial.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada