L'any 2008, de vacances amb els pares a Devon i Cornualles, Kieron Williamson, que aleshores tenia només 6 anys, va demanar als pares papers i estris de dibuix i de pintura per poder copiar tot el que veia, convertint-se, des d'aquell moment en un nen prodigi de la pintura, conegut a Anglaterra, el seu pais natal, com el "Mini-Monet", tot i que ell creu tenir més registres dels pintors de paisatge anglesos Turner i Seago, que del gran mestre de la pintura impressionista francesa.
Tot i que l'ambient familiar d'en Kieron és plenament artístic, perquè el pare és marxand d'art i col.leccionista i la mare comparteix també aquesta sensibilitat, ni l'un ni l'altra han tingut mai cap facilitat, ni la més mínima inclinació, cap a la pràctica de l'art, circumstància que encara fa que sigui molt més insòlita aquesta capacitat innata de creació artística que ha demostrat posseïr el seu fill i que conserva encara ara, a punt de celebrar el seu desè aniversari.
En aquest curt període de temps, Kieron Williamson no ha abandonat passatemps favorits, com ara la natació, la pesca, els jocs de computadora, o el futbol, però és pintant quan ho veu tot més clar, tot i que també caldrà veure clar si, tot i la seva evident evolució, amb ajuda de mestres pintors, serà capaç de desenvolupar el seu propi estil de pintura per deixar de ser aquest atractiu "Mini-Monet" i arribar a ser un absolutament encisador "Maxi-Williamson", amb la mateixa força de convicció plàstica que va animar la vida del mateix Picasso.
Mentre creix, com a persona i com artista, en Kieron Williamson transforma en or tot el que pinta, ja que, a la seva curta edat, ja ha venut obra per 200.000 dòlars, i va pel camí de vendre'n molta més, ja que 2.000 persones d'arreu són en llista d'espera per aconseguir-ne alguna i moltes d'altres viatgen cap allà on exposa aquest xicot que, a més a més de bon pintor, segons el cànons indicats, treballa sense parar produïnt una mitjana de 6 quadres per setmana, això sí, sense pressió de ningú i només quan li plau, que, pel que veiem, és gairebé sempre.
Maravilloso!
ResponEliminaSí...habrá que ver como evoluciona el nene. El tiempo dirà, però, sea como sea, nadie le quitarà ya lo pintado!!!!
ResponElimina