Cercar en aquest blog

dissabte, 21 de juliol de 2012

Kieron Williamson

 
L'any 2008, de vacances amb els pares a Devon i Cornualles, Kieron Williamson, que aleshores tenia només 6 anys, va demanar als pares papers i estris de dibuix i de pintura per poder copiar tot el que veia, convertint-se, des d'aquell moment en un nen prodigi de la pintura, conegut a Anglaterra, el seu pais natal, com el "Mini-Monet", tot i que ell creu tenir més registres dels pintors de paisatge anglesos Turner i Seago, que del gran mestre de la pintura impressionista francesa.  




                       
Tot i que l'ambient familiar d'en Kieron és plenament artístic, perquè el pare és marxand d'art i col.leccionista i la mare comparteix també aquesta sensibilitat, ni l'un ni l'altra han tingut mai cap facilitat, ni la més mínima inclinació, cap a la pràctica de l'art, circumstància que encara fa que sigui molt més insòlita aquesta capacitat innata de creació artística que ha demostrat posseïr el seu fill i que conserva encara ara, a punt de celebrar el seu desè aniversari.





En aquest curt període de temps, Kieron Williamson no ha abandonat passatemps favorits, com ara la natació, la pesca, els jocs de computadora, o el futbol, però és pintant quan ho veu tot més clar, tot i que també caldrà veure clar si, tot i la seva evident evolució, amb ajuda de mestres pintors, serà capaç de desenvolupar el seu propi estil de pintura per deixar de ser aquest atractiu "Mini-Monet" i arribar a ser un absolutament encisador "Maxi-Williamson", amb la mateixa força de convicció plàstica que va animar la vida del mateix Picasso.
 




Mentre creix, com a persona i com artista, en Kieron Williamson transforma en or tot el que pinta, ja que, a la seva curta edat, ja ha venut obra per 200.000 dòlars, i va pel camí de vendre'n molta més, ja que 2.000 persones d'arreu són en llista d'espera per aconseguir-ne alguna i moltes d'altres viatgen cap allà on exposa aquest xicot que, a més a més de bon pintor, segons el cànons indicats, treballa sense parar produïnt una mitjana de 6 quadres per setmana, això sí, sense pressió de ningú i només quan li plau, que, pel que veiem, és gairebé sempre.



2 comentaris:

  1. Sí...habrá que ver como evoluciona el nene. El tiempo dirà, però, sea como sea, nadie le quitarà ya lo pintado!!!!

    ResponElimina