Cercar en aquest blog

dilluns, 2 de juliol del 2012

Quirino Cristiani

Quirino Cristiani huaria pogut ser, segurament, un bon metge, si hagués acatat la voluntat del seu pare, un empleat municipal de la ciutat italiana de Santa Giuletta que, al quedar-se sense feina, s'en va anar, amb la família, a fer les Amèriques, establint-se, definitivament a Buenos Aires, l'any 1900, on, en Quirino, adolescent apassionat pel dibuix, va començar a treballar com a caricaturista per als periòdics que, en aquella llunyana època, anaven farcits de tires còmiques de caràcter polític.



Des d'aleshores, Quirino Cristiani (Santa Giuletta, 2 de juliol de 1896-Bernal, 2 d'agost de 1984) va anar desenvolupant un camí creatiu progressiu, des del dibuix estàtic al dibuix animat, quan, al ser contractat per l'italià Federico Valle per fer caricatures per incloure-les en els seus curtmetratges de caràcter informatiu, es va veure obligat a crear les seves pròpies tècniques d'animació d'imatges dibuixades, amb tant d'encert que, poc temps després, va crear "L'apòstol", el primer curtmetratge de dibuixos animats de la història, amb 58.000 dibuixos i diverses maquetes dels edificis públics més coneguts de la ciutat de Buenos Aires.


Paral.lelament, en Quirino, que continuava fent caricatures per als periòdics sense obtenir prou compensacions econòmiques per mantenir la família, es va dedicar a recòrrer els barris de la ciutat, que no tenien cinema, projectant pel.lícules en pantalles a l'aire lliure, en un negoci, també, pioner, que va batejar amb el nom de "Public-Cine", i que va ser clausurat per les autoritats perquè consideraven que interrompia el trànsit i pertorbava la pau.



Aleshores va tenir la sort de ser contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer com a director de publicitat de la seva filial argentina, a la vegada que creava el seu propi estudi "Cristiani Studios", en un projecte personal que va mantenir sempre, rebutjant, fins i tot, la proposta de Walt Disney, d'anar a treballar per a ell als Estats Units, tot i que, no poden competir amb la industria nord-americana del cinema d'animació, va optar per dedicar-se al doblatge i a la subtitulació de pel.lícules estrangeres.



Abans encara havia tingut prou capacitat per estrenar, el 16 de setembre de 1931, "Peludòpolis", el primer llargmetratge d'animació sonor de la història, de 80' de durada, com a sàtira política a l'entorn de l'expresident Hipólito Yrigoyen, conegut popularment com a "Peludo", que va ser un fracàs econòmic que va mermar, notablement, la viavilitat d'un negoci, que, posteriorment, va quedar reduït a cendres, per dos incendis, els anys 1957 i 1961, que van destruir totes les seves pel.lícules, excepte "El mono relojero", que encara es conserva actualment.



Abatut per les circumunstàncies, Quirino Cristiani, es va anar retirant progressivament, oblidat per uns i altres, fins que, cap als anys 80, poc abans de la seva mort, va ser objecte de sentits homenatges, a l'Argentina i a Itàlia, que reconeixien  la seva decisiva contribució al naixement i al posterior desenvolupament d'un cinema d'animació, insòlit, aleshores, i ara, absolutament normal. The end









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada