Cercar en aquest blog

dimecres, 29 d’agost de 2012

Cándido López

 







Cándido López (Buenos Aires, 29 d'agost de 1840-Baradero, 31 de desembre de 1902) va ser un interessant pintor argentí d'estètica naïf i obligada temàtica militar, ja que quan es disposava a marxar a Europa a completar la seva formació pictòrica va esclatar la Guerra del Paraguai, i ell es va enrolar com a tinent d'nfanteria de San Nicolás, tot i que, entre batalla i batalla, es dedicava a pintar escenes dels campaments i paisatges militaritzats, que enviava després a Buenos Aires, on es van fer molt populars perquè informaven, graficament, a la població, de tot el que succeia en el front, fins que, l'any 1866, a la batalla de Curupayty, una granada li va escapçar part del braç dret, motiu pel qual es va haver de retirar com a invàlit de guerra, entrant en un període vital fosc, proper a la misèria, fins que va rebre ajut econòmic de l'expresident Mitre, a canvi de documentar pictoricament la Guerra del Paraguai, cosa que va poder fer, i amb ecreix, després d'aprendre a pintar amb la mà esquerra, a partir de molts dels apunts que havia fet mentre servia a l'exèrcit.



En Cándido López, que firmava, sovint, els seus quadres amb la forma invertida del seu cognom "Zepol", va ser fotògraf daguerrotipista abans que pintor, fent multitut de retrats per moltes petites poblacions i ciutats de la província de Buenos Aires i de Santa Fe, amb una tècnica que requeria fer tants dibuixos preparatòris que, finalment, la va abandonar per dedicar-se plenament a pintar, mantenint, això sí, les caracterítiques formals de la fotografia, en la precisió del detall, el format horitzontal, i l'interès documental que sempre imprimia a les seves composicions, amb la consciència que havien d'esdevenir eternes.

 





Amb el seu estil naïf, Zepol tractava el fet militar com si fos un accident més del paisatge, en escenes, gairebé bucòliques, on la guerra es manifestava com un joc sense sang, tot i que els morts, que pintava amb gran detallisme en vestits i rostres, eren tan reals com els vius, que, curiosament, pintava sense ulls ni boques, com si atorgués a la mort l'autèntic paper testimonial d'aquell tràgic enfrontament bèl.lic.


 



Tot i que Cándido López es va especialitzar en aquestes escenes bèl.liques, també va pintar notables natures, curiosament, mortes, amb colors brillants i atmosferes d'agradable intimitat, on la mort, tot i que embellida, tornava a donar testimioni de vida, plasticament, eterna.




http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1ndido_L%C3%B3pez_%28pintor%29

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada