Justícia cultural

Imagino, amb admiració, sorpesa i cert sentit, crític, les primeres expedicions de caràcter científic o cultural, paral.leles a moltes operacions clarament polítiques i militars, que va fer l'home blanc, de suposada cultura superior, gust estètic particular, prepotència racial, insensibilitat interètnica, tendència expoliatòria, superior qualitat de vida, enorme poder econòmic i gran capacitat per a lèngany i l'estafa, per qualsevol de les aleshores desconegudes, per a ells, terres exòtiques, per ingnorància, i petita visió europea d'una existència que tenia, al nord, al sud, a l'est i a l'oest, regions inexplorades de riquesa humana (explotació sexual i esclavatge), natural (explotació econòmica) i cultural (expoli artístic) que calia conèxier, dominar i transformar, sovint per la força de la religió, d'acord amb criteris civilitzadors d'efectes devastadors, tant per la destruccció de vides humanes, com de cultures senceres, les restes artístiques de les quals ocupen, curiosament, els grans museus europeus, tot i els esforços dels propietaris originals d'aconseguir recuperar el seu patrimoni, encara que, en part, la nova sensibilitat contemporània, tendeix a trobar, a poc a poc, les solucions necessàries per dictar la justícia cultural que correspongui.

Tot i aquesta visió fosca, però realista, que tinc de la formació, en general,  de les grans col.leccions europees, dels continguts que sigui, però sobretot de l'art del passat, també és cert que si no fos per les citades expedicions, per l'interès particular i el caràcter visionari de molts d'aquests expedicionaris, i pel seu poder econòmic, la majoria d'aquestes grans restes patrimonials de la cultura universal haurien desaparegut, pel desconeixement i el desinterès dels seus propietaris naturals, i per les condicions de vida, sovint, infrahumanes, d'uns països més preocupats per sobreviure que per contemplar, valorar i mantenir les seves riqueses artístiques.

De la mateixa manera que l'important no és fer un fill sinò mantenir-lo, com té més valor escollir la teva parella, et vagi bé o no, que trobar-te-la per imposició, també, en territori artístic, arriba a ser molt més important la conservació i el manteniment d'un objecte d'art que el fet que s'hagi produït naturalment en un indret o en un altre, tot i que és just saber la seva procedència, conèixer la cultura que l'ha fet possible i, en el cas que s'hagi obtingut de manera clarament  fraudulenta, com el fill, en adopció il.legal, que ha de ser tornat a la seva mare biològica, hauria de ser retornat al seu orígen per ser contemplat en el context que li correspon.

Ja saps, però,com bé ens ha ensenyat la història, que als col.lectius humans menys evolucionats, com als infants, s'els pot enganyar amb molta facilitat, fent intercanvis econòmics fraudulents que sempre els han perjudicat, perdent bens, terres i possessions, la seva voluntat, malmesa per l'alcohol, i una relació natural amb la terra que, nosaltres, que pertanyem a aquesta cultura blanca, no aconseguirem mai.