Cercar en aquest blog

divendres, 31 d’agost de 2012

La Dama del Paraigua

Tot i que no sóc home de paraigua, perquè m'agrada notar els regalims de pluja sobre el rostre, si plou amb suavitat i gairebé ni em mullo, mullant-me, l'anunciada pluja d'avui si que mulla, mullant-lo, aquest blog que, tot i humitejat, té encara prou consistència per contenir tota la pluja del món, representada, fantasticament, per La Dama del Paraigua, la coneguda escultura de marbre, ferro i vidre, de Joan Roig i Solé, que corona la popular font de la Ciutadella, que va dissenyar Josep Fontserè i Mestre com a complement ornamental de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.


Has de saber, com acabo de saber jo ara mateix, que, en honor a la veritat, la senyoreta en qüestió hauria de ser coneguda com La Dama del "En tout cas", nom francès que identifica l'objecte que la dama porta a la seva mà esquerra, dissenyat al segle XIX, quan va ser feta l'escultura, per protegir-se tant de la pluja com del sol, tot i que tractant-se d'una font, com és el cas, que fa que de cada punta de les seves barilles caiguin gotetes d'aigua, s'enten que es pugui parlar més d'un paraigua que d'un "en tout cas".


"En tout cas" La Dama del Paraigua, icona de la ciutat de Barcelona des que va ser instal.lada al Parc de la Ciutadella, reprodueix la figura de Josepa Alimbau Roig, neboda de l'escultor, vestida a la moda del 1888, com a model femení burgès de l'època, amb aquesta mà dreta d'imprecís gest subtil, que tant sembla convidar-nos a passejar, amb ella, pel parc, com pot indicar, senzillament, que comprova si plou o fa sol.


Tecnicament es tracta d'una escultura vuitcentista d'arrel clàssica que apunta ja les noves formes del modernisme posterior, a l'hora que ha també tingut la seva versió moderna per mitjà de la figura, de carn i ossos, de la top model Pat Cleveland, que li ha donat vida i color.




Acabo aquest petit homenatge a la pluja d'avui, de caràcter fonamentalment femení gràcies a la Dama del Paraigua, amb el necessari contrapunt masculí per mitjà de "L'Home del Paraigua", l'Òpera Collage dedicada a Vicente Ferrer, composta i dirigida per Joan Martínez Colás, que, entre d'altres coses, em permet posar, amb o sense paraigua, l'última goteta de pluja en aquest blog que preten inundar els teu sentits, desbordar els teus somnis i provocar tempestes en les teves emocions.




http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1725

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Roig_i_Sol%C3%A9

http://www.lhomedelparaigua.com/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada