Cercar en aquest blog

diumenge, 26 d’agost de 2012

Neil Armstrong

 




Heus açi el meu sentit homenatge a Neil Armstrong, l'home que, especulacions al marge, sembla que va trepitjar realment la Lluna el 20 de juliol de 1969, i que, ara, carregat d'emocions difícils de transmetre a la resta de la Humanitat, ens ha deixat als 82 anys, com també ens va deixar, aleshores, aquella primera emprempta del seu peu sobre la superficie lunar, en una imatge carregada, al marge de la seva dimensió històrica, d'una plasticitat tal que bé podria ser considerada com la primera, i per ara única, acció artsítica de l'home a la Lluna, assimilant-se a tots els corrents artístics contemporanis que treballen directament amb els elements de la natura, tot enllaçant, a la vegada, amb les primeres petjades de l'home prehistòric quan, va passar, fantasticament, de caminar de quatre potes, a fer-ho, de dos peus, en la aquella nova, i antinatural condició d'Home Erectuts, que encara ens identifica ara, amb tots els seus efectes positius i tota la seva negativitat.





Neil Armstrong també, com tants altres artistes d'ara i de sempre, que han gravat teles i papers amb les seves empremtes de mans i peus, o de tot el seu cos, ens ha deixat aquesta bella imatgen del seu petit peu en la superficie immensa de la Lluna, que conservem avui, com una autèntica obra d'art, en el nostre particular Museu de la Memòria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada