Cercar en aquest blog

dimarts, 21 d’agost de 2012

Picasso

Tot i que potser ja ho deus saber, perquè la notícia és de fa tres o quatre dies, t'en torno a parlar avui perquè m'ha semblat fantàstic que el quadre "Dona asseguda amb barret vermell", fet per Picasso entre 1954 i 1956, s'hagi passat 50 anys oblidat en un magatzem del Museu d'Evansville, Indiana (EEUU) des que el col.leccionista d'art Raymond Loewy el va regalar a aquesta institució cultural que mai no l'havia mostrat en públic, condemnat-lo, a la vegada, a l'oblit històric tot creïent que es tractava d'un Gemmaux, un pintor desconegut i sense més interès, tot i que la signatura d'un tal Picasso és ben visible a la cantonada superior dreta de la tela, els trets picassians són tan clars que haurien merescut una mirada més precisa, i, finalment, "Gemmaux", la paraula que sembla que identificava al seu autor, és senzillament el plural de la veu francesa "gemmail" que és el nom d'una tècnica artística basada en la superposició de diverses peces de vidre acolorides i posteriorment esmaltades al foc, que Picasso va fer servir unes 50 vegades al llarg de la seva vida creativa i que, fins i tot, va lloar, l'any 1954, amb les seves pròpies paraules, tot dient, poeticament, que havia nascut un art nouveau, "Les Gemmaux".







Curiosament, el quadre en qüestió, de títol més que revisable, tot i que si el va posar Picasso, excèls ens ha de semblar, que, sent un Gemmaux, s'havia passat tranquil.lament 50 anys al magatzem del Museu d'Evansville, sense més problema que el de la seva pròpia inexistència pública, ara, que ja se sap que és un Picasso, no pot quedar-se en un museu que no té el pressupost suficient per garantir-ne la seva seguretat, ni la seva adequada conservació, assegurada, d'altra banda, si hagués continuat sent un Gemmaux, de manera que aviat el trobarem en subhasta, privada, això sí, i sense especificar la quantitat de sortida, a la casa Guernsey's de Nova York, la mateixa que, pel seu interès per l'obra que havia fet Picasso sobre vidre, en general, va anar a furgar a l'interior del magatzem del Museu d'Indiana, tot seguint el rastre d'aquell Gemmaux de vidres que era, en realitat, un particular Picasso de diamants, que, com diu John Streetman, director executiu del museu, "brilla com una joia"




Resulta també divertit saber que "gemmail" és una paraula francesa composta de "gemme" (pedra preciosa o vidre, en aquest cas) i "émail" (esmalt o matèria que, a alta temperatura, fixa els elements), tot establint una curiosa connexió amb els actuals "emails" o amb el "gmail" que identifica els nostres correus electrònics com a nova manera de fixar tots els elements que componen la gran estructura comunicativa de la nostra societat actual, i, per tant, del coneixement universal.



 
Ha coincidit el descobriment d'aquesta picassiana dona del barret vermell, que brilla com una joia, amb la notícia que el Govern Britànic impedeix temporalment la sortida del pais, per guanyar temps i trobar comprador local, d'un nen amb un colom, que no és cap altre que el que va pintar també Picasso l'any 1901, en una tela que, com l'altra, sembla titulada gairebè per compromís documentalista, que va marcar, això sí, l'inici del seu període blau, i que va ser venuda fa mesos, per 63 milions d'euros, pel col.leccionista gal.lès que la posseia fins aleshores, a un comprador estranger que voldria posseir-la ara, que l'ha ben pagada!



T'agradi o no Picasso, el barret vermell em trec, i volo com un colom, admirant la seva obra, pels seus valors plàstics intrínsecs, naturalment, però també per la seva gosadia, obligant-nos, com d'altres suposats genis contemporanis, a creure'ns que tot el que tocava brillava, després, com una joia.





2 comentaris:

  1. Magnífica història, tan increïble com ho és sempre la realitat més imaginativa.

    ResponElimina
  2. T'ho pots creure?...entre entesos en la matèria, col.leccionistes d'art, directors de museus,...i amb una signatura tan visible, que molts estudiosos del món de l'art haurien volgut tenir amb tanta claredat en les obres d'autor desconegut que han estudiat al llarg del temps. Abraç!

    ResponElimina