Cercar en aquest blog

diumenge, 12 d’agost de 2012

William Blake

El poeta, pintor, gravador i místic anglès, William Blake, va passar per la vida de manera gairebé desapercebuda, tot i el gran volum i l'enorme intensitat d'una obra reivindicada temps després de la seva mort, convertit ja en un personatge del qual  "The Guardian" va arribar a dir que es tractava  del millor artista, amb diferència, que havia donat la Gran Bretanya.



 

Blake (Londres, 28 novembre, 1757-12 agost, 1827) que es va formar en l'ambient religiós de caràcter radical de la secta "Dissenters", va tenir la Bíblia com a llibre de referència infantil i com a font posterior d'inspiració creativa, a la vegada que, segurament, va ser una de les causes principals de les visions que va tenir ja des dels 9 anys, quan veia arbres plens d'àngels,  farcits de brillants estels, o més tard, ja casat, quan va veure, angoixat, el cap de Déu a la finestra de l'habitació, o també quan a l'Abadia de Westminster, l'estètica de la qual li resultava especialment estimulant, veia multitut de monjos i sacerdots en processó al só de cants litúrgics i música coral.



 
Enlluernat per aquestes visions, l'obra, plàstica i poètica, de William Blake, com a dues branques d'un mateix cos espiritual, està plena de referències simbòliques, alhora que, influida per Miquel Àngel, potencia la musculatura dels personatges masculins, en una mena de síntesi entre matèria i esperit que dona sentit a tot un món creatiu de lectura no sempre fàcil, ja que l'artista es movia sempre en terreny d'interpretació sensorial de la realitat més, que de la seva traducció més directa i immediata.



William Blake es va casar amb Catherine Boucher, una jove que, tot i no saber llegir ni escriure, va acompanyar el seu marit tota la seva vida, aportant-li l'estabilitat necessària, tot i que no van poder tenir fills, en una circumstància que Blake va voler resoldre contractant els serveis d'una concubina, proposta que va rebutjar immediatament quan va comprovar la trista reacció de la seva dona.



Blake va ser un defensor convençut de la igualtat sexual i racial, proclamant els seus ideals igualitaris, en poemes, pintures, dibuixos i gravats, a la recerca d'una humanitat universal que és, encara ara, una bonica utopia.


 

William Blake, venerat com a sant per l'Ecclesia Gnostica Catholica, s'en va anar d'aquesta terra en definitiu viatge angelical, deixant-nos l'herència de la seva obra, amb el pensament afegit que la imaginació no és un estat temporal, sinó que és l'existència humana en sí mateixa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada