El blog de Claudi Puchades: Cavall Boig

divendres, 14 de setembre del 2012

Cavall Boig

Tot navegant per internet a la recerca dels diversos perfils ètnics que necessito per inspirar la sèrie de dibuixos d'aquestes característiques que treballo ara, per exposar-los, proximament, a l'espai Olokuti, topo amb la figura de Cavall Boig, el mític cap dels sioux oglala, que, mirant-me amb la profunditat de la mirada del Che, em convidava a penetrar en el seu món, per compartir la batalla de Little Big Horn, quan ell, com a líder indiscutible de les forces indies, sioux i xeienes, amarat de la força espiritual de Toro Assegut, va derrotar els soldats del famós 7è de Cavalleria, comandats pel, tristement cèlebre, General Custer, home de valor indiscutible, però pèssim estratega, que hi va morir, com tots el homes del seu regiment.

Més enllà de l'atractiu de la cultura dels indis nord-americans, representada en aquests rostres que ara vull que siguin meus, tot dibuixant-los, m'ha semblat molt interessant la reflexió que fa Esteban Ierardo, llicenciat en filosofia i professor de la Universitat de Buenos Aires, sobre la batalla de Little Big Horn, a la seva pàgina cultural Temakel (variació de Temaukel, la denominació de la divinitat del, ja desparegut, poble dels indis ona, que van habitar la Terra del Foc, al sud de la Patagònia), plantejant-la com la lluita de dues concepcions diferents del món, representades per la formació circular que van adoptar els dos bàndols, els americans, per defensar-se, concentrant-se en un cercle que trencava la seva dinàmica habitual de prepotent expansió conqueridora, i els indis, amb els seus Winchester 1886, atacant, també de forma circular, en successius vertiginosos girs de sang i foc, destruïnt, alhora i per necessitat, la seva concepció del cercle com a lloc primigeni de creació de vida i no de mort, com va resultar finalment.

El jove Ant Negre va contemplar la sagnant batalla des dels seus tendres 13 anys, però, tot i la seva escassa edat, ja va intuïr que s'aproximava el final d'aquella ancestral cultura india basada en el respecte per a les tradicions, en la fusió natural amb el cicles de la terra, i en la lluita per a la subsistència del grup, i tot i que es va dirigir al Gran Esperit pregant-li que mantingues l'estabilitat del seu territori, amb la felicitat que els avis del món desitjaven per a tots els èssers vius, el final anunciat va arribar poc després de la batalla de Little Big Horn, confinant els pocs supervivents a les reseves, on molts d'ells van morir de pena, tot recordant nostalgicament la llibertat perduda, d'altres van ser víctimes de l'alcohol i de tota mena de drogues de la blanca civiltzació, i, alguns, naturalment, continuen malvivint en la imposada marginació de la història, com tants altres pobles d'ara i de sempre.

Toro Assegut, un dels grans idèolegs de la revolta india contra l'opressor, que va participar activament, al costat de Cavall Boig (el-seu-Cavall-és-boig) a la batalla de Little Big Horn, va ser l'impulsor del moviment religiós "Dansa Fantasma" que afirmava que els blancs desapareixerien i els búfals tornarien, motiu pel qual va ser abatut pels soldats nord-americans quan el van anar a buscar a casa seva, a la reserva de Standing Rock, en una circumstància fosca i mai revisada, quan ja era un home amansit que, fins i tot, havia participat en el "Show del salvatge Oest de Buffalo Bill Cody", on es reproduia, amb tot el realisme que l'espectacle del célebre soldat i caçador de búfals permetia, aquella antiga lluita entre els indis i els cow-boys, que per a nosaltres, quan erem una mica més petits que l'Ant Negre, eren només figuretes de plàstic, amb les quals alimentavem les nostres incruentes fantasies bèl.liques, aliens a la guerra que el nostre propi país acabava de viure i que ens hauria de marcar, també, per sempre.