Cercar en aquest blog

dissabte, 22 de setembre del 2012

Olga Wisinger

 








Celebrem avui el començament de la tardor astronòmica, en un canvi d'actitut atmosfèrica i emocional, que s'ha produït, exactament, a les 16h 49', hora oficial peninsular, una hora menys a les Canaries, no sé quantes hores més o menys arreu de l'hemisferi nord, i en moment d'esclat primaveral a l'hemisferi sud, quan el dia i la nit tenen, practicament, la mateixa durada, per uns i altres, en l'equinocci de tardor, i, quan tots els d'aquí abandonem l'eufòria estival per entrar en la reflexió, de tons intimistes, i en la regeneració d'energies, que la tardor exigeix, en aquest camí de creixement cíclic que la vida ens proposa sistematicament.

 



 











La tardor és una estació especialment estimada pels pintors paisatgistes d'ara i de sempre, perquè la natura perd la brillantor cromàtica excessiva de l'estiu, oferint particulars matisos de color, que ni l'hivern, massa cru, ni la primavera, massa feta, no oferiran mai als ulls dels artistes que saben transformar, a cops d'emocions pintades, la realitat natural, en territori ideal de sentiments de l'ànima profunda, entre la melàngia del temps passat i l'eufòria d'un temps futur de contorns encara indefinits per la il.lusió del canvi desitjat, una tardor si, i l'altra, també.
















Per celebrar, doncs, plasticament, l'inici d'aquest nou període tardoral que durarà 89 dies i 20 hores, fins al 21 del pròxim desembre congelat, i portal de l'hivern, et presento, per atzar, l'obra de traç impressionista, en el seu vesant més emocional, de la pintora austríaca Olga Wisinger-Florian, personatge important de la pintura austríaca del XIX, nascuda l'1 de novembre de 1844 i morta el 27 de febrer de 1926, que va abandonar una possible carrera de pianista, tocant tecles negres i blanques, per esdevenir pintora, tocant la vida en tota la seva dimensió cromàtica a través de paisatges, flors i natures mortes.



D'unes primeres exposicions a casa seva, l'Olga va mostrar-se, progressivament, en públic, acconseguint ser coneguda i valorada arreu, tot reivindicant, paral.lelament, el paper de la dona en un àmbit que, com molts altres del seu temps, era poc propens a la seva presència, participant en moviments de la classe mitjana, a la qual pertanyia, de marcat caràcter feminista.




Passats els primers moments de formació, condicionats pels seus mestres, Olga Wisinger va saber definir el seu propi estil en el context de l'impressionisme austríac, en la sublimació espiritual i vitalista d'una natura plena de colors, que va enfosquir, en l'últim tram de la seva vida, tractant-la ja, plasticament, amb aquell  gest visceral que distingiria, posteriorment, als pintors expressionistes.




Mentre mires l'obra de l'Olga Wisinger, o la de qualsevol dels altres artistes de similars emocions tardorals, fixa't, de passada, en el paisatge que t'envolta, i descobreix les teves pròpies emocions, contemplant-lo i contemplant-te.





http://en.wikipedia.org/wiki/Olga_Wisinger-Florian



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada