Cercar en aquest blog

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Babak Amin Tafreshi

 







Mentre que per a mi l'observació del cel nocturn és, sobretot, un plaer estètic d'emocions intemporals, per a d'altres és l'objectiu de la mirada professional pròpia del periodista científic que, com l'iranià Babak Amin Tafreshi, intenta desvelar els seus més íntims secrets astronòmics, capturant, amb la seva càmera fotogràfica, una fantàstica realitat nocturna que esdevé, finalment, enorme obra d'art digna de la ment creativa més trasbalsadora.




En Babak, que va néixer a l'Iran l'any 1987, tot i que ara viu i treballa a Alemanya, va sentir, ben aviat, l'atracció per a la bellesa dels cels nocturns d'una terra nadiua, que ha trepitjat, amb motxilla a l'esquena, càmera fotogràfica a la mà i mirada celestial, tot cercant els punts geogràfics de màxima puresa natural, quan astres i estels es motren amb tal nitidesa que sembla que els puguis arribar a tocar amb la mà, amb la mateixa intesitat que els has tocat abans amb la teva mirada, en combinació màgica amb els monuments històrics del seu país, que el mantenen en contacte amb la terra tot i que sigui en el cel on projecta, realment, els seus somnis.



  
Amb el temps, Babak Amin Tafreshi s'ha convertit en un reconegut periodista científic free lance que projecta arreu, per mitjà del seu treball fotogràfic, amb articles, i a través dels mitjans de comunicació més diversos, el seu camí astronòmic cap als cels nocturns on la universalitat de l'existència troba la seva definició més exacta.




Del nocturns cels iranians d'infantesa, en Babak, ha viatjat cap als cels d'arreu del món, a la recerca de les seves imatges més reveladores, en un camí de realització personal que comparteix amb el de fundador i director de The World At Night (TWAN)(El Món a La Nit) com a ambiciós projecte que compta amb la participació de fotografs d'arreu del món que, com ell, dediquen el seu temps i la seva energia a la captura de les imatges dels cels nocturns més magnífics i reveladors.




Tot i que l'espai aèri està tan delimitat com el terrestre o el marítim, l'observació del cel, sense fronteres visibles, ens fa sentir més lliures que mai, i desperta la nostra més elemental consciència còsmica, la nostra capacitat d'evocació onírica de la vida, i, paral.lelament, la sensació de la nostra més obvia petitesa.





http://www.twanight.org/newTWAN/photographers_about.asp?photographer=Babak%20A.%20Tafreshi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada