Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) que ha passat a la història com a pare o gran profeta de la poesia moderna, sempre havia afirmat, amb notable convicció, que les imatges eren la seva gran, única i primitiva passió, com bé va demostrar en la seva polièdrica condició de poeta, crític d'art i de música, traductor i en la no tant coneguda de dibuixant, com a autor de retrats i autoretrats com els que l'escriptor mexicà Ernesto Kavi acaba de reunir en el llibre "Dibujos y fragmentos póstumos" (editorial Sexto Piso) al costat de diversos apunts que t'ajudaran a descobrir aspectes amagats d'aquest poeta maleït per excel.lència, que va fer del cultiu de la bellesa, la satisfacció de les passions, el sentiment i el pensament, les raons de ser de la seva existència, amb voluntat de convertir-les en justificació natural de la vida de qualsevol persona.
Poeta maleït, al final de la seva vida, va ser ja un xicot maleït per unes circumstàncies familiars adverses i emocionalment frustrants que el van predisposar ja a una actitut de visceral crítica contre els costums socials de la seva època, marcats per una moralitat convencional que ell va atacar tant amb els seus punyents poemes, com amb la seva pròpia vida prostibulària enfosquida per l'alcohol, les drogues i les equivoques relacions sexuals amb prostitutes, una de les quals, la jueva Sarah, possiblement li va contagiar la sífilis que, finalment, va acabar amb la seva vida, després d'arrossegar l'afasia i l'hemiplègia que li havia provocat aquesta malaltia, fins al final dels seus dies.
Quan l'any 1857 es va publicar "Les flors del mal", la seva obra magna, Baudelaire va ser condemnat a pagar 300 francs de multa per ofenses a la moral pública i als bon costums, mentre que, paradoxalment, el govern francès li atorgava la quantitat de 1.500 francs perquè continués desenvolupant un treball creatiu que, en el fons, admirava tot i que fes trontollar les seves estructures morals, fent honor a la mateixa sensibilitat que va demostrar una prostituta un dia quan, contemplant amb Baudelaire la nuesa de les grans obres clàssiques del Louvre, li va dir que les trobava indecents.
Charles Baudelaire va ser amic d'artistes, d'exposicions i museus, i en aquests ambients va trobar també la font d'inspiració del seu propi treball creatiu, produïnt retrats de dones i autoretrats que es van anar dispersant en col.leccions privades, 40 dels quals, els que s'han pogut recuperar, il.luminen ara aquest llibre que ens acosta, sense censura de cap mena, a la sensibilitat particular de l'autor de "Les flors del mal", afegint una flor més al seu jardí de literària plasticitat.
http://www.sextopiso.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada