Superat el trasbals de la lluna plena, encara que mai no deixaré el meu caràcter llunàtic habitual, tot i tocar també, i fermanent, de peus a terra, gràcies a aquella feliç combinatòria, tan nostra, entre el seny i la rauxa, asereno el batec del meu cor per comunicar-te dues agradables noticies que tenen a la ceramista Mary Gumà com a principal protagonista, i a mí, en una d'elles, com a presència també significativa.
La primera notícia és que les dones perdudes que omplen, de manera significativa, tot i que no exclusiva, el món creatiu de la Mary, han trobat, temporalment, un espai que les farà especialment visibles a tots els espectadors del programa "Singulars" del Canal 33, com a elements ornamentals del plató on Jaume Barberà fa les seves profundes entrevistes, en un cara a cara directe amb els seus singulars convidats, que compartiran, fins al Nadal que ve, la presència d'aquestes silencioses, però evidents, tot i la seva pèrdua conceptual, dones ceràmiques de la Mary Gumà.
En absència d'un autèntic programa televisiu dedicat, exclusivament i per llei natural, a les arts plàstiques, benvinguda la seva presència en un plató tan singular com el de Jaume Barberà, tot i que tinguin un paper tangencial, en contextos d'habitual disseny funcional que incorporen, en aquest cas, amb destacable bon gust, el treball de creadors contemporànis que, com la Mary Gumà, aconsegueixen projectar-se, publicament, molt més que a través dels canals expositus habituals, contribuïnt, a la vegada, a millorar el nivell de qualitat estètica de les formals atmosferes de les entrevistes televisives, tot i que siguin, intrinsecament, tan interessants, com les que fa, habitualment, en Jaume Barberà.
Visible m'he tornat jo també per mitjà del meu article que, sobre la Mary Gumà, s'acaba de publicar a la revista D'Igualada, en una línia de creació no habitual que m'ha permés allunyar-me de la realitat sonora del meu passat radifònic, i de la realitat virtual del meu blog actual, per entrar, amb tots els honors que això comporta, al costat dels seus riscos, en la realitat real d'una publicació de palpable materialitat, bona textura, excel.lent disseny i estètica imatge, en el blanc i negre que ara sembla tornar-se a imposar, amb resultats òptims en el món de la cinematografia i de la fotografia, tot recuperant, per voluntat creativa, antigues maneres de fer, de ser, i de transmetre emocions, suposadament superades, per la pròpia evolució tecnológica.
Com a tants altres artistes, conec Mary Gumà, des de fa uns quants anys, quan, per motius professionals, l'havia entrevistat en estudis de Catalunya Ràdio, d'asèptica funcionalitat, quan només la veu tenia el poder evocador de la plasticitat real de la vida, en converses que, tot i els enregistraments pertinents, s'enmagatzemaven, habitualment, en el nostre imaginari personal, projectant sensacions que només la memòria dels protagonistes, oïents inclosos, poden recordar, motiu per al qual, aquest excerci de paraula escrita a l'entorn del seu món m'ha resultat especialment estimulant, tot i les dificultats afegides que una proposta com aquesta comporta, pel compromís adquirit amb ella, amb la revista D'Igualada i amb els seus lectors.
Dona singular, Mary Gumà, viu amb sensibilitat natural l'alquímia de la creació ceràmica, projectant, des de la ruralitat, entre plantes i cavalls, la seva joia de viure la vida com a dona particular del seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada