Cercar en aquest blog

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Nazca


Sense voler, de fractal en fractal, i de formes geomètriques acústiques en formes geomètriques acústiques, i, veient que tot es connecta naturalment, contemplo avui, des del cel de la meva pròpia imaginació, les fantàstiques línies de Nazca, aquests àntics geoglífics que la cultura Nazca va crear, entre el 600 i el 200 aC, amb tècnologia no del tot identificada, i amb finalitats igualment desconegudes, tot i les diverses justificacions que arqueòlegs i estudiosos de la matèria han anat aportant al llarg de la història des que, l'any 1547, van ser vistos, per primera vegada, pel conqueridor Pedro Cieza de León, tot i que no va ser fins que l'home va aprendre a volar, quan van poder ser contemplats des del cel en tota la seva totalitat i amplitut, a partir dels 200 metres d'alçada, en la situació de visió privilegiada que, idealment, ja havien previst els seus anònims autors, quan només volaven els Déus.

 




Més de 800 figures d'homes, animals i plantes, o de senzills dibuixos geomètrics, il.luminen, com a sorprenents accidents naturals, les Pampes de Jumana, en el desert de Nazca, entre les poblacions peruanes de Nazca i Palpa, en un cojunt patrimonial tant del passat de la cultura del Perú com de la Humanitat sencera, des que el Comitè de la UNESCO així ho va decidir l'any 1994, tot i que la construcció de l'autopista panamericana i les roderes dels totterrenys l'han malmès de manera considerable, sense que ningú així fet res per evitar-ho tot i la seva importància arqueològica.


 

Tot i les explicacions tècniques dels entesos en la matèria que atribueixen a un determinat coneixement elemental de la geometria i a l'ús d'estaques que delimitaven, sobre el terreny, les línies mestres dels dibuixos originals, per ampliar-los després, a escala monumental per ser vistos dels del cel, a on, els antics pobladors d'aquelles terres creien que habitaven els déus, mai no ha quedat prou clara la seva raó de ser, en altres moments atribuïda també a l'acció dels extraterrestres que haurien marcat, d'aquesta manera, possibles pistes d'aterratge de les seves ovalades naus.

 

















Com tantes altres manifestacions de cultures antigues, entre le quals s'hi troben, per raons obvies, les piràmides egipcies o maies, les línies de Nazca continuen oferint-nos aquestes enigmàtqiues grafies sobre una terra negra i vermellosa, de dia, i violàcia, de nit, conservades eternament per les condicions climatològiques de la regió, com a testimonis perennes d'un passat ple d'incògnites que només el futur llunyà serà capaç de desvelar, quan la intel.ligència humana oblidi prejudicis ancestrals i accepti la veritat de l'existència, religions al marge.



Orfes d'explicacions acceptables sobre el perquè de les línies de Nazca, ens quedem ara amb la seva intrínseca bellesa, com a sorprenent manifestació natural, entre art i territori, i com a possible punt de partença del treball que compartirem, en un futur no gaire llunyà, en Jordi Bofill i jo, i tu, com et recordo sempre, si et plau participar en aquestes enriquidores experiències de creació artística conjunta.




http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADneas_de_Nazca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada