Cercar en aquest blog

dijous, 4 d’octubre de 2012

Piranesi a l'Artur Ramon

 







Quan, al segle XVIII, l'arqueologia era més un simple saqueig indiscriminat que l'activitat de coneixement científic del passat, amb el respecte institucional per al patrimoni cultural que la majoria de països demostren actualment, l'arquitecte, per formació professional, dibuixant per vocació, i, finalment, excel.lent gravador, Giovanni Battista Piranesi, és va convertir en el cronista gràfic de la Roma Imperial, entusiasmat per l'evocadora bellesa d'unes malmeses ruïnes que va saber transformar, dibuixant-les, en espais arquitectònics d'atmosferes fantasmagòriques, entre la fidelitat al model original i una desbordant  inventiva personal que li permetia afegir o eliminar elements, canviant l'escala o combinant-los al seu aire, en collages fantàstics de natura i arquitectura, que van ser fonamentals en la formació i desenvolupament del neoclassicisme, amb subtil influència sobre el romanticisme, i el surrealisme i, fins i tot, sobre l'escenografia cinematogràfica en la seva dimensió més terrorífica.



Piranesi, que havia nascut a Venècia (1720), va abandonar la seva ciutat nadiua per centrar la seva activitat creativa a Roma, deixant, també, la seva carrera d'arquitecte, per volcar tota la seva potència creativa en aquests dibuixos i gravats de particulars paisatges arquitectònics, que firmava, en alguna ocasió, amb el nom de "Piranesi architetto",  tot i que, de fet, només va construïr l'esglèsia de Santa Maria del Priorat, on va ser, justament, enterrat quan va morir l'any 1778.

















Piranesi es va avançar també al desenvolupament de la indústria turística, tal i com la coneixem ara, venent, a preus molt assequibles, reproduccions dels seus gravats de paisatges arquitectònics romans, dels quals s'en feien tirades molt grans, als visitants de la ciutat, que s'emportaven, com a preuat record del seu viatge, els seus dibuixos evocadors de la magnificiència del passat imperial, amb el toc decadent que encara els feia més encisadors.


Piranesi ocupa el meu blog d'avui per dret propi i perquè, ell i el seu temps, són els protagonistes de l'exposició que la Galeria Artur Ramon Art, la sisena en 20 anys, inaugura avui mateix i manté oberta fins al 24 de novembre, tot convidant-te a viatjar cap a finals del XVIII, a través d'edicions romanes tirades en vida de l'artista, que pertanyen a algunes de les seves sèries més conegudes, com ara Carceri, Vedute di Roma, o Lago Albano, exposades al costat d'objectes quotidians únics contemporànis a l'artista, que faran que el viatge cap aquella època sigui encara més autèntic, com autèntica és també la nissaga dels Artur Ramon, amb llarga i seriosa trajectòria, desde 1926 fins a l'actualitat, en la defensa, conservació i projecció pública, d'un atractiu món de creació que parla d`antiguitat, col.leccionisme, i art contemporani, en la seva definició més noble.



Agraeïxo a Artur Ramon Navarro el seu valuós guiatge cap a l'essència de l'univers creatiu de Piranesi, de la mateixa manera que recordo amb plaer les interessants converses que vam mantenir, en àmbit radiofònic, una vegada a la setmana, durant tot un any de reflexions compartides sobre el  món dels antiquaris en connexió natural amb la creació artística en tota la seva amplitut, amb Piranesi, com a un dels seus personatges més estimats.



2 comentaris:

  1. Un post molt interessant! Fa venir ganes d'anar a veure l'exposició a Artur Ramon ;)

    ResponElimina
  2. D'això es tracta, al marge d'intentar que sigui atractiu, senzillament, com a post. Abraç!

    ResponElimina