Cercar en aquest blog

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Tattoo

Els tatuatges graven avui la pell del meu blog tot coincidint amb la celebració de la 15a Convenció Internacional de Tatuatge, a la Farga de l'Hospitalet, on, si et va la marxa tatuadora, tens una cita, fins demà, amb tot aquest particular àmbit de la creació contemporània, amb el cos, com a suport material, la teva capacitat de suportar el dolor, com a base mental, i la gràcia de l'artista corresponent, com a força capaç de concretar els teus somnis a flor de pell, convertint el teu cos en el suport material del teu esperit, per evidenciar, publicament, la teva biografia emocional.




Aquesta 15a Convenció, que està dedicada al Japó, país de tatuadors de reconeguda vàlua, reuneix els treballs creatius de 120 professionals en àmbits que van més enllà del tatuatge clàssic, per entrar també en el món del piercing, el body painting, l'estètica pin-up, la moda dels anys 50 o l'art urbà, tot demostrant que la marginalitat, en un cert moment, pot esdevenir oficialitat, o quasi, en un altre, normalitzant, de manera general, certes actituts minoritàries, en el seu orígen socialment provocadores, que acaben sent assimilades, tot i el fort impacte que havien causat quan van començar a manifestar-se.

















Símbols tribals per excel.lència, molts tatuatges són tan evidents que, contrariament als senyals identitàris externs, com escuts o banderes, que proclamen publicament qui i com som, s'amaguen sota la roba quan connecten amb confessions polítiques, socials o religioses, fosques, o quan contenen missatges privats que només els seus receptors naturals poden arribar a descobrir en la intimitat.



Tot i que t'els pots esborrar, si amb el pas del temps et deixen d'agradar o ja no corresoponen a les emocions del moment,  el procediment per aconseguir-ho, per làser, és tan car i molest que, com amb el facebook, l'autèntic tatuatge virtual del nostre temps, t'hauries de comportar amb la prevenció necessària per tatuar-te veritats universals i imatges eternament atractives que mai no necessitessin ser esborrades, i que poguessin ser vistes per tothom sense ferir cap mena de sensibilitat.
































Quan parlo de tatuatges sempre em ve a la memòria "L'home il.lustrat", un llibre de Ray Bradbury que vaig llegir d'adolescent, que girava a l'entorn d'un personatge que tenia tot el cos tatuat amb diverses escenes que contenien sempre històries terribles que s'anaven explicant, una a una, progressivament, com s'explicava, paral.lelament, la seva, la d'un home marcat pels seus tatuatges, que buscava, desesperadament, l'autora d'incisions de continguts tan terrorífics, segurament, tot i que ara no recordo el motiu, per que l'alliberés de càrrega superficial tan feixuga.

Tot i que sóc home de tatuatges només naturals, d'aquells que solquen el nostre cos i la nostra ment, tot creixent, com a animalets, no deixo d'admirar l'encant dels cossos il.lustrats pels tatuatges artístics contemporanis, com els del protagonista del llibre d'en Bradbury, que, per desconeixement de la trama, algú podria haver confós amb un home savi, entenimentant i profund, quan, de fet, només es tractava d'un home pintat, tot i que amb tatuatges fantàstics.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada