Cercar en aquest blog

dijous, 22 de novembre de 2012

El bou i la mula

 















Deia avui, en la meva reflexió pseudofilosòfica diaria de facebook, que la crisi, amb les seves dràstiques i terribles retallades, també havia arribat a la cova santa, tot eliminant, per definitiu decret papal, el bou i la mula del pessebre nadalenc, començant un perillós procés de purificació essencialista que podia arribar a acabar amb tota la simbologia que acompanya la figura de Jesús, com a fill de Déu, fins arribar a posar en dubte, la seva mateixa existència, els detalls de la qual pertanyen, com gairebé tota la resta, al món de la simbologia més que al de l'autèntica realitat, tot endinsant-se, fantàsticament, en els obscurs i personalíssims territoris de la fe.





Perquè, no em negaràs que resulta curiós, alhora que sorprenent, que a aquestes altures del curs de la història, un papa, com Bendicte XVI, sota el qual s'amaga la personalitat humana de Joseph Ratzinger, hagi escrit un llibre de continguts tant, pel que sembla, fonamentals per a l'autèntica comprensió de la figura de Jesús, com aquesta certesa que a la cova primigènia, que ell situa a Natzaret i no a Betlem, no hi havia cap animal, ni, per tant, ni bous ni mules que escalfessin l'infant recent nat, de la mateixa manera que nega l'existència de l'estrella que va guiar els Reis de l'Orient, confosa amb una possible supernova que va explossionar, justament, en aquells temps de l'antigor, a la vegada que, com tots sabem, posa en dubte la pròpia existència dels Mags, símbols humans de la suposada submissió general als poders divins del recent nascut fill de Déu.
 
 















Preserva, això sí, de la seva particular crema simbòlica, l'autenticitat de la figura de Jesús, d'acord, naturalment, amb la interpretació dels Evangelis, escrits amb tantes certeses com falsedats, des de sensibilitats humanes que, com les que il.lustren les cròniques polítiques actuals, pretenien fer didactisme populista, explicant, amb metàfores, paràboles i escenogràfies fantàstiques, l'inexplicable, tot aconseguint adhesions incondicionals amb finalitats polítiques, teoricament alliberadores, tot i que, en la pràctica del temps, han resultat, en molts casos, esclavitzadores, excloents i, sovint, satàniques més que divines, amb comportaments que el pròpi Jesús, a qui diuen representar, no hauria tolerat mai, d'acord amb un missatge d'amor universal, present també a l'ADN de qualsevol altre religió que, en teoria, no deixa de tenir el seu encant.



No toca tampoc la figura de la verge Maria, a qui continua atribuïnt-li la seva llegendària puresa, justament en aquests moments de renovat debat sobre circumstància tan fosca que posa la qüestió, una vegada més, en àmbit d'especulació novel.lada, tot i la llum que els avenços científics poden aportar al tema, en reflexió paralel.la a la possibilitat que Jesús, en la seva fiable dimensió humana, hagués pogut tenir parella i, fins i tot, descendència, com estudiosos del tema afirmen, amb la mateixa credibilitat que d'altres ho neguen, o amb la que el mateix Papa demostra, paraula de Déu, en el seu llibre.


Escèptic vocacional i agnòstic emocional, visc ara al marge del pessebre nadalenc, tot i que el recordo amb plaer i nostàlgia d'infantesa, amb bou i mula, estrella i riu de paper de plata, però em dol que les paraules del Papa trenquin ara, gratuïtament, els esquemes tradicionals dels qui encara mantenen aquest costum pessebrista que, paganitzant-se progressivament, ha incorporat figures manllevades d'altres cultures i d'àmbits que res no tenen a veure amb els seus orígens religiosos, com els nostres entranyables caganers, que reprodueïxen personatges famosos, en tots el àmbits de la vida, entre els quals, el mateix Papa de Roma.


Si, fins i tot, hem ubicat el possible naixement de Jesús, el dia 25 de desembre, tot fent-lo coincidir amb la celebració natural del solstici d'hivern, no crec que ens hagi de preocupar gaire que hi hagués o no un bou o una mula escalfant l'escena!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada