Cercar en aquest blog

dissabte, 10 de novembre de 2012

Elisa Llorens

Tot i que jo no ho sabia, entre la fotògrafa Elisa Llorens i jo, existia una certa connexió, perquè, de manera mecànica i sense conèixer el nom de l'autora, vaig utilitzar una de les fotogràfies que l'Elisa li havia fet a l'Eugeni Forcano, per il.lustrar l'article que vaig dedicar en aquest blog, el dia 4 d'abril de 2011,  al IV Festival de la Imatge de Calella, el conegut  festImatge, que en aquella ocasió, mostrava, de manera generosa i entra d'altres activitats, el llarg recorregut professional de l'Eugeni (Canet de Mar, 1926), un dels grans referents de la fotografia catalana contemporània, a qui vaig tenir la fortuna de conéixer i entrevistar a la seva casa barcelonina, en la mateixa atmosfera barroca, com ell, que va captar la càmera de l'Elisa,  a qui també havia trobat, amb alegria compartida, en alguna ocasió, tot passejant pel Parc del Litoral de Sant Pol de Mar, i a qui també vaig dibuixar, amb el seu bigotet de joventut, que encara conserva, en aquella  imatge que recupero avui, i que vaig fer aleshores, quan el blanc i negre de les seves fotografies era també l'únic color dels meus dibuixos.


Si vaig parlar aleshores de l'Eugeni, just és que ara ho faci de l'autora d'aquella fotografia que em va ajudar a il.lustrar el passat, de la mateixa manera que il.lumina avui, graficament, el meu present amb algunes de les imatges que justifiquen l'amor que l'Elisa Llorens (Barcelona, 1985) sent per a la fotografia, disciplina de la qual té el Grau Superior, en el seu vessant creatiu, des de l'any 2010, moment, a partir del qual, s'hi ha dedicat professionalment dirigint la seva mirada cap a realitats tan diverses com la del món culinari, la de l'entorn familiar, o la dels artistes, de la imatge, del cos o de la paraula, en qualsevol cas amb la voluntat de convertir la quotidianitat, per més banal que pugui arribar a ser, en poesia de la imatge i emoció dels sentits.




El món fotogràfic de l'Elisa, que conviu naturalment amb el del dibuix i la pintura, la seva inclinació primera, se centra ara en dues línies de treball de continguts diferents i una única sensibilitat, interessant-se, d'una banda, pels retrats d'artistes, tot continuant el camí que va començar, justament, quan buscava amb la seva càmera  l'essència vital de l'Eugeni Forcano, en un treball puntual d'escola que s'ha anat dilatant i expandint-se, progressivament, cap a d'altres escenaris, amb personatges del món de la música i de l'escena que l'Elisa vol captar, habitualment, en el moment de la seva transformació màgica, quan, el maquillatge, converteix la persona, en actor, i la realitat quotidiana, en encisador artifici creatiu.

 




La poesia visual és l'altre referent del treball fotogràfic de l'Elisa Llorens, centrada, en aquest cas, en un projecte que l'acompanya ja fa uns anys i que també es dilata dia a dia, tot i que, ha de ser exposat a l'estiu el 2013 a les parets d'un nou espai al bar Sa Freu, al far del Cap de Creus, on hi trobarem reunides les fotografies que l'Elisa crea, combinant realitats diferents, per extreu-re, dels objectes funcionals o lúdics que ens envolten, la seva particular nota poètica, associada sempre a les seves pròpies connotacions materials i conceptuals, tot provocant el nostre somriure més còmplice o la nostra més sorprenent reflexió.



El gran fractal de l'existència universal s'ha manifestat avui de manera especial fent coincidir, en aquest blog, el passat i el present d'uns i altres, entre dibuixos, fotografies i paraules, que teixeixen, conceptualment, aquesta gran teranyina cultural que ens uneix per sempre.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada