El blog de Claudi Puchades: Els germans Grimm

divendres, 23 de novembre del 2012

Els germans Grimm

Els Germans Grimm, tot i sonar més a troupe de saltimbanquis, són, com bé, saps la famosa parella de contistes alemanys que va poblar de monstres, com possiblement van fer amb els teus, si ja tens una edat, els meus somnis infantils, tot ensenyant-me, sense tenir-ne una consciència clara, els aspectes més foscos de l'existència, a cops tenebrosos de paraules farcides de fantasies, al.legories i deformacions oníriques de la realitat, que les il.lustracions que les acompanyaven han fixat, per sempre mès, en la meva retina, que després ha comprovat, amb horror, que moltes vegades la realitat superava, i amb escreix, la crueltat inventada de literatura, d'altra banda, tan atractiva, plaent i tacada, sovint, d'aspectes d'admirable bellesa i profunda tendresa.

Amb motiu de la celebració del 200 aniversari de la publicació de la primera edició dels contes d'aquests famosos germans alemanys, Jacob Grimm (1785-1863) i Wilhelm Grimm (1786-1859), Lunwerg Editores acaba de llançar al mercat dos grans llibres sobre la il.lustració i la fantasia que els recorden directament, un "Blancanieves y los siete enanitos", perquè és una de les seves conegudes obres, tot i que en aquest cas ret també homenatge a Walt Disney, en el 75è aniversari de l'aparició de la seva versió cinematogràfica amb els seus clàssics dibuixos animats, i l'altre "El gran libro de los cuentos ilustrados", perquè també els conté entre d'altres autors, com a gran antologia que recopila els millors contes il.lustrats de la història, amb la inclosió dels textos complets de 10 contes significatius de la tradició clàssica, al costat del treball gràfic complementari de més de 100 artistes imprescindibles de tots els temps.

Els Germans Grimm, que s'autodefinien com a folkloristes patriòtics, van ser, de fet, els creadors de la moderna filologia alemanya, ja que, tot i que han passat a la història com a autors dels seus recargolats contes suposadament infantils, van escriure també obres d'enorme pes linguístic, com ara el "Diccionari alemany", la "Gramàtica alemanya", les "Llegendes alemanyes", la "Mitologia alemanya" i els "Contes de la infantesa i de la llar", bressol dels altres contes que els donarien fama universal, en un destacable treball de reivindicació de la cultura i de la llengua pròpia, amenaçada, perillosament, per la pressió de les invasores tropes napoleòniques.

Els Grimm van tenir la gràcia de recollir la rica tradició oral del seu país, farcida de fantàstics mites i pors ancestrals d'arrel medieval, per escriure uns contes de crua moralitat i terribles escenes que, en principi anaven dirigits a un públic adult, tot i que, van ser, finalment, els nens els seus principals lectors, motiu per al qual, van suavitzar-ne els seus continguts, a la vegada que n'eliminaven les referències sexuals que podien ferir, encara més, la seva sensibilitat, tot i que la càrrega sexual és, generalment tan evident, que ha generat diversos productes paral.lels, com la divertida versió porno "Blancaneus i el set nans viciosos" o publicacions similars centrades en la morbositat que la tendra Blancaneus podia provocar envoltada de nans tan particulars.

Per la duresa dels seu continguts, els contes dels Grimm van ser censurats a l'Amèrica del Nord de mitjans segle XIX, i van ser prohibits a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial perquè s'associaven a la maldat intrínseca del poble alemany, tot i que ara s'accepten arreu sense més problema que el que la seva lectura pugui causar a lectors de perfil excessivament sensible.

El meu perfil actual, més o menys endurit, encara recorda els dibuixos que va veure, amb terror, i que torna a veure ara amb tendresa, fets per Gustavo Doré per il.lustrar el conte d'en Polzet, aquella història terrible dels pares que abandonaven els fills al bosc perquè no els podien mantenir, i de l'Ogre que, enganyat, per en Polzet, tallava el coll de les seves filles....i mil situacions més que, després, m'ha semblat veure també, amb els matisos corresponents, a la vida real que m'ha tocat viure.