Per l'extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges i la seva llarga trajectòria, en la qual cal ressaltar la seva capacitat d'innovació i experimentació, segons paraules del jurat, el fotògraf, de formació autodidàctica, Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926) acaba de rebre, com a merescut homenatge vivencial, el Premi Nacional de Fotografia que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb una dotació econòmica de 30.000 euros, que s'afegeix a la satisfacció moral que comporta la recepció d'un premi d'aquestes característiques, sobretot quan recau en un home de perfil tan senzill, com l'Eugeni, que aliè als gran events socials, s'ha dedicat a fer fotografies de la vida quotidiana amb l'instint de l'animal, de mirada atenta i gest d'execució immediata.
Potser també va ser per instint, tot pressuposant aquesta bona nova, que l'Elisa Llorens em va fer saber, no fa gaire, que ella era l'autora d'aquella fotografia que jo vaig fer servir per il.lustrar un dels meus blogs dedicats a l'Eugeni, on s'el veia aproximant la seva mà dreta cap a la càmera, com si volgués agafar el món sencer, des del seu propi món de dimensió barroca, com el seu aspecte, envoltat de les mil imatges que han alimentat els seus somnis, entre les quals hi ha també ara aquella fotografia de l'Elisa que avui torna a il.lustrar el meu blog mentre il.lumina la mirada d'en Forcano.
La vida de l'Eugeni és, concentrada en una de les seves instantànies, la d'un afeccionat a la fotografia que, treballant de comercial, guanya un concurs de la revista Destino que li permet il.lustrar una gran part de les seves portades, mentre la seva mirada s'eixampla per captar la realitat del pais, deixant-nos un rastre gràfic de vivències irrepetibles, com les que després aconseguiria en l'àmbit de la fotografia de moda, que li va donar l'estabilitat econòmica necessària per entrar en d'altres camins d'experimentació fotogràfica en color, a la recerca de la llum com a generadora d'imatges, per pintar la vida amb pinzellades d'energia, en un capítol de la seva obra poc conegut i encara per exposar en la seva totalitat.
El secret professional de l'Eugeni Forcano és, senzillament, la seva capacitat de fixar-se en els detalls de la vida de les persones anònimes, submergides en espais socials diversos, per fixar-les, després, fotograficament, amb la seva Rolleyflex, sempre penjada a l'altura del pit i a punt de ser disparada, amb l'automatisme que la pràctica permet i, sovint, sense cap necessitat de mirar per l'objectiu, amb la certesa que l'enquadrament seria sempre l'adequat, i irrepetible i única l'escena.
Eugeni Forcano ja ha donat a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona 650 ampliacions en gran format d'un treball fotogràfic que ja va ser exposat l'any 2010, de la mateixa manera que a Canet de Mar compta amb un espai permanent a la casa de Domènech i Muntaner on s'hi exposa habitualment el seu treball i on prepara una mostra sobre el gran reportatge que va dedicar a Josep Pla amb motiu del 70è aniversari de l'escriptor.
Vaig conèxier Forcano quan exposava, ja fa un cert temps, a Kowasa de Barcelona, i des d'aquell moment ens hem vist en tres o quatre ocasions, sempre connectats, naturalment, per la mateixa passió per mirar la vida des de la sensibilitat i la transparència, la mateixa amb la que contemplo ara, amb gran satisfacció, la felicitat dels seus ulls premiats.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_Forcano_i_Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada