Cercar en aquest blog

divendres, 2 de novembre de 2012

Les papallones de Damien Hirst

Seguint encara l'estela atmosfèrica deixada pel contingut reflexiu que, sobre la presència de la mort en l'art, justificava el meu blog d'ahir, volo en el d'avui, espiritualment, amb les papallones sacrificades pel suposat amor a l'art, que no a la vida, de l' insigne artista anglès Damien Hirst (Bristol, 1965) que ha permés la mort de les més de 9.000 papallones que ha utilitzat per donar, paradoxalment, vida a la seva instal.lació "In and out of love" (Dins i fora de l'amor) que s'ha exposat recentment a la Tate Modern de Londres en la seva primera gran retrospectiva i en la que va ser exposició paradigmàtica de l'Olímpiada Cultural paral.lela als passats Jocs Olímpics de la capital del Regne Unit.












 










Habituals són els treballs que fa aquest "enfant terrible" de l'art anglès contemporani sacrificant milers de papellones tropicals que disposa, amb admirable i morbós sentit estètic, sobre la superfície previament pintada, per crear sofisticades composicions d'acolorida simetria i evidents paral.lelismes amb els vitralls de les esglèsies gòtiques, sacralitzant fins a extrems inversemblants actitus que, en un altre context, resultarien inadmissibles, tot i la subtil reflexió que comporta sobre la connexió entre la vida i la mort, i sobre la fràgil frontera entre la bellesa i la lletjor, que les papallones evidencien, amb la seva efímera bellesa, de manera natural.

 





















"In and out of love" mostrava, en dues sales de la Tate Modern tancades per una cortina doble de plàstic transparent, la representació d'un fragment de natura ocupat per centenars de papallones tropicals en  l'atmosfera adequada, d'humitat relativa d'un 50 a un 70% i temperatura de 25 a 30 graus, que  permetia que visquessin i es reproduissin en les mateixes condicions ambientals que tenen habitualment en llibertat, convenientment envoltades, també, de flors i fruites, i d'aigua ensucrada, per allargar, artificialment, la pròpia vida de la instal.lació i el curiós plaer dels visitants que s'hi passejaven, aixefant-ne tantes que se n'havien d'introduïr uns quatrecents nou exemplars per setmana, cosa que va significar que en van morir més de 9.000 al llarg de les 23 setmanes que va durar l'exposició.


 

Els responsables de la Tate, sensibles a la qüestió, van justificar la seva decisió de permetre aquesta instal.lació d'en Hirst, tot dient que les condicions atmosfèriques artificials creades oferien, als bells lepidòpters, més oportunitats de viure que les que se'ls presentaven en estat salvatge, sense tenir gens en compte, naturalment, l'opinió de les pròpies papallones, convertint, a la vegada, la seva vida i la seva mort en deplorable espectàcle estètic i d'ètica dubtosa, en el context d'un recinte de cultura urbana que plastifica la vida natural com si d'un producte més de consum es tractés.


























Tan perversa és, tot i els efectes estètics de les composicions, de calidoscòpica simetria, amb ales de papallona, la filosofia creativa de Damien Hirst, com la dels responsables de la Tate Modern que li donen suport institucional, com la del públic que, descerebrat, accepta manifestacions com aquestes, alimentant el monstre, fins a convertir-lo en l'artista més ric del món, talment com els autors del vestit inexistent de l'emperador que van convèncer uns i altres, mentre s'enriquien a palau, en clau de conte xinès, de la qualitat d'una tela que només podia ser vista per les mirades més intel.ligents, fins que la veu ingènua d'un innocent infant revela la veritat de la nuesa del monarca, descobrint l'engany dels malfactors i l'estupidesa de tot un poble.

 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada