Cercar en aquest blog

dimecres, 21 de novembre de 2012

Llepafils

"Llepafils" és el títol del conte infantil que Stonberg Editorial et presenta demà dijous, 22 de novembre, a les 19:30, a l'Escola de Cuina Montserrat Seguí (c/València 514, entl. 1a. BCN), en un acte de perfils gastronòmics, per Xavier Pellicer, el Xef del Restaurant Can Fabes de Sant Celoni, que el presentarà, el.laboració literària, per Jordi Cervera, que l'ha escrit, i condiments plàstics, per Benjamí Tous, que l'ha il.lustrat, en treball conjunt de sensibilitats diverses que coincideixen en la voluntat de mostrar als infants llepafils  l'encant de la diversitat gastronòmica contemporània, a la vegada que ofereixen als pares possibles alternatives per resoldre els conflictes que acompanyen, malauradament, acte tan necessàri, enriquidor i plaent, com el de menjar a l'entorn de la ideal taula familiar.






"Llepafils" reuneix, doncs, en taula creativa, la gràcia literària d'en Jordi Cervera (Reus, 1959), amb qui vaig compartit taula radiofònica durant molts anys a Catalunya Ràdio, i l'encant plàstic de Benjamí Tous (Almacelles, 1949), amb qui comparteixo, tot i que no el conec personalment, taula artística, per la seva condició de pintor polifacètic capaç de tocar tots els pals de l'acció plàstica, des de la pintura de gran format al còmic més minuciós, amb perfils tant abstractes com clarament figuratius, i, fins i tot, amb la capacitat de modificar la tipografia de la seva signatura, sense deixar de ser, sempre, ell mateix, projectant la seva enorme i diversa energia creativa per mitjà de qualsevol dels estils que, finalment, l'identifiquen.


Tot i que en Jordi Cervera consta oficialment com a periodista, ja són 40 els llibres que, fins ara ha publicat, demostrant la seva gran capacitat per tocar, també, pals literàris diversos, per a tots els públics, petits, grans o adults, masculins o femenins, amb temàtiques blanques, negres o vermelles de pulsió amatòria de provada provocació eròtica, en prosa o en vers, i, sovint, per constitució genètica, sensible als plaers que l'univers gastronòmic ens ofereix actualment, demostrant que, tot i no ser el llepafils a qui dirigeix el seu conte, és home de paladar selecte que sap distingir i valorar els encants d'un bon plat i del ví que l'acompanya.


Omnívors per definició genètica, som, des de ben aviat, llepafils culturals, mostrant, des de la més tendra infantesa, la mateixa capacitat selectiva que evidenciem quan, ja adults, només recordem allò que ens interessa o que menys mal ens fa, traslladant aquest comportament a la pràctica alimentària, tot convertint el menjar en una mena d'acte religiós o polític, que genera filosofies gastronòmiques seguides amb tanta passió per uns com odi per d'altres, amb comportaments que només l'educació o llibres com "Llepafils" poden aconseguir redreçar, amb l'ajut necessàri d'un cert toc màgic que, en el llibre, l'aporta el personatge vingut de Pittsburgh que obrirà els ulls del llepafils Oriol als encants ocults que guarden els menjars més enllà de la seva més bàsica funció alimentària.



Si, en situacions límit, ets capaç de menjar-te qualsevol cosa, perquè la gana apreta, és obvi pensar que els llepafils són una de les manifestacions propies d`un estat del benestar (ara en perill d'extinció) que permet sofisticacions alimentàries impensables en d'altres cultures economicament  menys afavorides que, malauradament, no poden ni patir per qüestions com aquestes, que tampoc no tenen cap importància en temps de guerra, com em recordava constantment la meva àvia quan jo, de petit, rebutjava algun plat, tot dient-me que si hagués passat la guerra, com ella, callaria i menjaria, agraït, qualsevol cosa que em servissin.




http://www.benjamitous.com/

http://blogs.catradio.cat/jordicervera

http://www.stonbergeditorial.com/contents/es/p288.html





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada