Cercar en aquest blog

dimecres, 7 de novembre de 2012

Xavier Jansana

De la mateixa manera que les parets escolten les nostres converses i parlen de les nostres vides en interiors casolans, les pedres fan el mateix en espais exteriors, conservant intacte la memòria del temps, tot esperant el teu abraç per transmetre't, sensiblement, els missatges més subtils dels teus ancestres que et parlen, amb curiosa intimitat pètria, d'antigues realitats que no consten en cap altre document més que a l'interior de les seves estructures, de consistència tan esponjosa com la dels organismes humans, tot i la seva solida aparença.





En Xavier Jansana (Barcelona, 1954) ha triat, justament, la pedra, com a matèria primera de les escultures que, des de l'any 2006, realitza amb la finalitat de crear lligams sòlis i ferms entre les persones, tot recuperant aquella connexió física entre uns i altres que la virtualitat actual ha eliminat perillosament, pretenent, també, aprofundir en la seva estructura interna, a la recerca d'aquesta font d'energia primera que, com una autèntica ànima humana, conté la memòria del nostre passat geològic, històric i cultural, a la vegada que mostra, externament, la bellesa estètica de les seves formes.

 


La pedra és, doncs, el material que anima també l'exposició "Xarxes sòlides" que en Xavier inaugura demà a 177Kensington de Barcelona, espai vintage que ofereix habitualment una acurada selecció de mobiliari i objectes diversos de dissenyadors dels anys 50, 60, i 70, amb el qual l'artista ja hi va col.laborar l'any 2010 amb un projecte de treball de connexió entre escultura i mobiliari d'autor, de la mateixa manera que, en aquesta ocasió, les diverses escultures de format mitjà i petit, i els collages amb paper fet a mà en col.laboració amb el Museu Molí Paperer de Capellades, dialoguen també, acuradament, amb les peces de mobiliari que coincideixen millor amb les seves característiques formals i emocionals.
 




Marbre, calcàries, calcarenita, granits volcànics i alabastres de diferents àrees geogràfiques d'Europa, afegeixen les seves qualitats naturals al discurs físic i conceptual del treball escultòric de Xavier Jansana, enriquint, a la vegada, la seva capacitat per connectar amb l'essència de cultures diverses, de les quals, la pedra n'és la metàfora més sòlida, tot i la subtilesa de la seva veu, reservada, només, per a la mà sensible que la sent, tocant-la.

Si en Xavier et deixa, abraça les seves escultures, com abraces els arbres, els animals o les persones, per rebre íntimes sensacions que ni el gest llunyà ni la paraula propera et donaran mai!


 http://www.177kensington.com/cas/h



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada