Cercar en aquest blog

dissabte, 15 de desembre del 2012

Andreu Alfaro.

L'Andreu Alfaro, allunyat ja fa un temps de la vida social i professional pel maleït Alzhéimer, ha tornat, malauradament, al primer pla de l'actualitat, per la notícia de la seva mort, als 83 anys, a València, ciutat on havia nascut el 15 d'agost de 1929 i que, practicament, no va abandonar mai, tot i que la seva escultura abstracta d'essència geomètrica i contingut lirisme, va envaïr, en formats monumentals, territoris, a l'aire lliure, d'arreu.
 


Predestinat, per herència familar, a esmolar ganivets de carnisser i a alimentar porcs, per disseccionar-los, després, com a fí escorxador, va convertir l'acer dels seus estris naturals de treball, en l'element essencial de l'escultor en el que es va convertir posteriorment, dotat d' una gràcia plàstica que li va permetre entrar, primer, en el món de la publicitat, com a bon dibuixant al servei de diversos productes de consum social, tot ocupant, després, el lloc que li corresponia, dins l'univers de la creativitat artística, com a escultor en acer i alumini i, circumstancialment, en filferro i marbre, tot demostrant, al seu pare, que continuava treballant amb les mans, tot i que en un àmbit que res no tenia a veure amb els escorxadors de formació, on, d'altre banda, havia aprés, com si d'una autèntica universitat es tractés, els fonaments de l'existència, aplicables, finalment, i amb èxit,  a qualsevol empresa humana del perfil que fos.


El cantant Raimon li va dedicar la cançó titulada "Andreu amic", on el qualificava com a "torsimany de metalls" (traductor de metalls), nom que il.lustrava a la perfecció aquesta gràcia que va tenir sempre l'Andreu Alfaro de convertir la fredor del metall, en la seva dimensió més geomètrica, en càlida matèria escultòrica, tot combinant el seny racional de formació adolescent, amb la poètica de l'art en tota la seva puresa, explotant, amb sensibilitat i intel.ligència, les seves possibilitats expressives amb gran senzillesa constructiva i enormes resultats estètics i comunictius, que li van permetre arribar, amb facilitat, a tot tipus de públic, sense abandonar mai el llenguatge avantguardista, d'arrel minimalista, que l'identificava sempre.

















De perfil nacionalista, Andreu Alfaro, concebia les seves obres com a símbol del col.lectiu cultural que li corresponia, a la vegada que projectava internacionalment, valors universals de connexió natural amb la llibertat, la democràcia, la il.lustració intel.lectual i el plaer estètic, de la mateixa manera que s'involucrava amb projectes culturals diversos, com el que va permetre la creació de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), on, l'any 2007, s'hi va celebrar l'exposició d'homenatge als seus 50 anys d'escultor, que va ser, de fet, la seva gran última exposició, quan ja havia posat el punt i final a la seva producció.



Arrelada a la terra, i amb materials de consistència tan industrial, com l'acer i l'alumini, l'escultura de l'Andreu Alfaro apunta cap al cel, projectant l'esperit humà cap a espais infinits de llibertat eterna.





1 comentari:

  1. Me sumo a tu homenaje a este maestro publicando en mi blog una entrevista inédita que le hice en 2004:
    http://aplomoyanivel.blogspot.com.es/2012/12/visita-la-casa-del-artista-andreu-alfaro.html

    En ella aborda varios temas, como son: su método de trabajo, el influjo del mercado sobre la creación artística, la relación entre la forma y la función o la influencia de su obra en la trayectoria de otro valenciano universal: Santiago Calatrava.

    ¡No te la pierdas!

    ResponElimina