Jordi Abelló contempla Gaudí.

Jordi Abelló (Reus, 1970), l'home que ha dialogat plasticament amb els goril.les, descobrint perilloses actituts físiques i morals que ens agermanen, i que ha trobat, també, preocupants connexions, gràfiques i conceptuals, entre els voltors i els grans financers i banquers universals que, com ells, es llancen, sense contemplacions i amb avidesa sense límits, sobre la carn putrefacta de tota mena de cadàvers, s'endinsa ara en el món particular d'Antoni Gaudí, a través de l'exposició "Gaudí va néixer al Mas de la Calderera de Riudoms", que s'inaugura demà al Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, de Riudoms, sense preocupar-se excessivament de la polèmica sobre el lloc exacte del seu orígen, tot i que s'interessa tant pels inicis del seu treball com per la seva eclosió final, en un projecte creatiu que funciona en clau metafòrica del procés general de tota creació artística, sotmesa, normalment, a poders fàctics que tenen molt a veure amb la corrupció general dels valors ètics que animaven, fins fa poc, la vida dels homes a la Terra, tot i que la història de la Humanitat s'ha escrit sempre amb la sang i el foc de la guerra eterna que, finalment, identifica i dóna sentit a la condició humana en la seva dimensió natural més animal.

Amb el suport de 6 vídeos (La taula de Gaudí, D'on ve la Pedrera, La nova Història de l'Art, Saturn, Geòmetra, i La llum pinta) produïts per La Ferida, i amb la complicitat dels textos de Màrius Domingo, que els complementen, en Jordi Abelló transita per l'univers creatiu de Gaudí, concebut genialment dins del seu cervell i en la seva pròpia estructura òssia, construït amb el elements que conté la seva taula de treball, influït per la llum particular del camp de Tarragona que pinta els espais, animat per la seva creativa melangia saturniana, i, finalment, sotmés al poder econòmic del seu principal mecenes, l'home que va fer la seva gran fortuna coma traficant d'esclaus i explotador de treballadors i nens, en una circumstància que aprofita en Jordi per reflexionar, seriosament, sobre les curioses relacions entre art i poder, dos móns, habitualment, antagònics que, malauradament, es necessiten per satisfer les seves necessitats respectives, creatives, les dels artistes, de mal entès filantropisme, les dels poderosos que, d'aquesta manera tapen molts dels seus delictes, amb el vist i plau dels polítics de torn, sotmesos, també, al seu poder.

 

En Jordi Abelló basa, habitualment, el seu treball creatiu, en la reflexió ètica sobre un món contemporani que li ofereix milers d'imatges gràfiques susceptibles de ser incloses, degudament manipulades, en projectes que aprofiten les seves connotacions tràgiques per construïr un discurs crític que preten visualitzar, amb valors plàstics indubtables, els aspectes més foscos de l'existència, per arribar, finalment, a la llum de al vida.

Permet'em, Jordi, que dubti de l'efectivitat pràctica del teu discurs plàstic, veïent aquesta insensibilitat endèmica per a la cosa artística, agreujada per la crisi actual, tot l'enlluernamet col.lectiu que provoquen els grans artistes mediàtics, la majoria ja morts, alimentats pel poder de curioses fortunes de particulars o d'empreses multinacionals que paguen la seva quota de cultura amb la mateixa dinámica que organitzen contradictòris sopars benèfics, però, tot i així, sempre et quedarà aquella llegendària minoria que creu que, fent el que fas, en el present, contribueïxes, com d'altres visionaris, a construïr aquell futur món perdut que tant ens agradava en el seu mític passat originari.

http://www.jordiabello.com/