Cercar en aquest blog

dimecres, 5 de desembre del 2012

La pintora Pilar Perdices i el poeta Wang Wei

 











La barcelonina galeria Beaskoa obre els seus espais arquitectònics als espais pintats que, la maonesa d'orígen i barcelonina d'adopció, Pilar Perdices, fa des que va descobrir l'essència vital del paisatge en la seva dimensió més abstracta i lírica, amb la consciència que aquest és el camí natural d'autoconeixement i la clau ideal per lluitar contra la violència en qualsevol de les seves manifestacions, establint màgic pont existencial amb el pensament de Wang Wei, personatge polièdric en context històric de la xinesa Dinastia Tang, conegut com el "Buda poeta" que va ser, efectivament, poeta, però també músic, pintor i estadista, per acabar, convertit al budisme, en eremita contemplatiu, després d'haver pintat sensibles paisatges d'aigua i pluja amb petites referències humanes, que convertien la natura en vehicle de reflexió sobre la bellesa del món mentre en qüestionava la seva realitat, amb procediments plàstics d'enganyosa simplicitat i complexa emotivitat que conduïen, placidament, cap a la il.luminació final i el benestar etern.





La Pilar Perdices il.lustra aquesta aquesta exposició "Draps pintats i lonetes" amb "El llac Yi", un dels "Poemes del riu Wang", la col.lecció que dóna nom a tota la producció poètica de Wang Wei, per establir diàleg paral.lel amb el seu propi pensament poètic, amb homenatge implícit al mestratge de Wang Wei per la capacitat de convertir la tela pintada en finestra oberta cap una realitat fantàstica que els murs físics i conceptuals de la vida qüotidiana no et deixen veure mai, o que et barren el pas, quan creies que l' havies començat a visualitzar amb frustrada esperança.



El dulce son de la flauta 
Alcanza la orilla extrema.
Al declinar el día
Despido a mi noble amigo.
Vuelvo la cabeza:
Sobre las verdes montañas
Se enrollan las blancas nubes.

                           Wang Wei

 

En cada muro infranqueable
Que el paso me impida
Colgaré una tela pintada.
Y como el maestro Wang Wei me mostró
Por sus mágicos jardines
Gozando su frescura y nitidez,
Me perderé
            
                      Pilar Perdices



Conscient de l'autenticitat del camí triat, tot i que el  trajecte sigui llar, dur i incert, la Pilar, abandonada aviat la figuració primera de perfils realistes, va girar la seva mirada cap al paisatge per captar-lo, plasticament, segons paràmetres abstractes amb gestualitat oriental i paral.lels referents poètics, fugint dels cànnons imposats per la suposada modernitat temporal, per endinsar-se, com a solitària corredora de fons, en el seu propi paisatge mental, entre el cel desitjat, i la terra coneguda que permet aproximar-s'hi, per assolir la mateixa plenitut eterna del poeta Wang Wei. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada