La bellesa de Nefertiti m'ha seduït més que la de l'arquitectura d'Oscar Niemeyer, motiu per al qual dedico avui el blog al centenari de la troballa del fantàstic bust de Nefertiti i no al de la mort, als 104 anys del gran arquitecte brasiler, de qui, obviament, en parlaré demà, tot imaginat-me que acceptaràs la meva decisió, tenint en compte la curiosa coincidència de dues circumstàncies de gran interès cultural com aquestes.
Després de romandre 3.300 anys amagat, el bust de Nefertiti va ser trobar el 6 de desembre de 1912 a l'estudi de l'escultor reial Tutmose a Amarana, gràcies a les excavacions fetes per l'Orient-Gesellchaft amb l'egiptòleg alemany Ludwig Borchardt com a cap de l'afortunada expedició que va permetre descobrir el rostre de Nefertiti, reina consort de la dinastia XVIII d'Egipte, Gran Esposa Reial del faraó Akenatón, i dona de llegendària bellesa que va tenir també un gran paper polític i religiós, equiparable al del mateix faraó, com a precursora dels moviments d'alliberament de la condició femenina que són encara vigents en la nostra societat i, sobretot, en la del pròpi Egipte que, en aquell passat llunyà, va conduïr, temporalment, al costat del seu poderós marit.
El nom de Nefertiti feia referència directa a la seva bellesa, ja que volia dir exactament "Bondat d'Atón, la bella ha arribat", de la mateixa manera que la bellesa del seu bust l'ha convertit en una de les obres mestres i més preuades de l'art egipci antic, amb qualificatius d'enorme significat com ara "La Mona Lisa d'Amarna", "Reina pintada", o "La Bruixa", possiblement per l'aspecte una mica fosc que li dóna l'absència de l'iris del seu ull esquerra, circumstància que, d'altra banda, no resta intensitat a la magnífica bellesa del conjunt.
Amb motiu de la celebració del centenari de la troballa de bust tan especial, el Museu Neues de Berlín, que l'ha conservat habitualment, acaba d'inaugurar la gran exposició "A la llum d'Amarna. Cent anys de la troballa de Nefertiti", que el presenta al costat de 600 magnífiques peces complementàries, moltes d'elles mai exposades, que l'acompanyaran fins al dia 13 d'abril de 2013, tot i que després també la podràs veure en aquest museu alemany que pensa conservar-la eternament tot i els, per ara infructuosos, esforços diplomàtics del govern Egipci que preten que torni al seu pais d'orígen natural.
Tenim el bust de Nefertiti, però mai no es va trobar la seva mòmia, ni tampoc queda molt clar perquè va desaparèixer en el seu temps, tot amagant un possible divorci, encara que algunes altres fonts afirmen que va viure més anys que el seu marit, el faraó Akenatón, i que, fins i tot, va dirigir el país després de la seva mort, amb el nom de Semenejkara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada