Tot i que acabo de rebre la trista notícia de la mort, als 83 anys, de l'Andreu Alfaro, un dels nostres grans escultors contemporanis, amb extensa obra pública , perfil nacionalista i amic de moltes converses radiofòniques, centro el meu blog en la proposta que la Sala Parés t'ofereix per demà mateix, per dedicar a l'Andreu la reflexió que es mereix en el meu próxim comentari.
Sota el concepte "Parlar amb els artistes", la Sala Parés de Barcelona et convida a assitir, demà dissabte 15 de desembre, a les 12:30h, al col.loqui informal amb Josep Moscardó i Neus Martín Royo, que parlaran dels continguts de les exposicions que tenen, fins al 18 de desembre, en aquesta històrica i prestigiosa sala, en Josep, a l'Espai 1, i la Neus, a l'Espai 2, explicant-te per què han triat els temes que presenten, com els tracten i quins són els procediments i les intencions de la seva pintura, a la vegada que establiran diàleg amb el públic tot completant, per mitjà de la paraula, allò que les seves imatges pretenen explicar i, sobretot, tot allò que les motiva i els motiva per continuar tacant, amb l'energia, la il.lusió i la fe habituals, teles i papers, confirmant l'encert de la seva decisió d'esdevenir artistes, tot i que els vents actual no siguin gaire favorables per a la pintura creativa, sacsejada per veritables tempestes econòmiques que són, finalment, emocionals.
En Josep Moscardó (Barcelona, 1953) ha triat, en aquest cas, els paisatges urbans i mariners que ja fa temps que justifiquen la seva particular mirada d'artista, sensible als encants de la realitat que l'envolta, tot incorporant-la al seu món pintat, amb figuratiu traç colorista, com a reacció espontània a l'alegria de viure en contacte íntim amb les persones que caminen, com ell, pels espais de la quotidianitat, a la recera d'una certa plenitut humana que en Josep troba, justament, quan pint, amb el desig de contribuïr a la teva, quan la contemples.
La Neus Martín Royo (Barcelona, 1968) continua amb la seva voluntat de reconstruïr plasticament el món que l'envolta, donant protagonisme, en el seu propi món pintat, a les atmsoferes dels espais urbans, exteriors o interiors, que conserven, intactes, les vivències del temps passat, parlant de l'existència dels homes i les dones que els han habitat, circumstancialment, tot i que no els representa graficament, decantant-se per la memòria oculta de les seves arquitectures, amarades de nostàlgia de sensacions irrecuperables que s'han instal.lat ja en algun racó amagat de la nostra pròpia memòria.
Tot i que la majoria d'artistes prefereixen donar poques explicacions sobre els perquès de la seva pintura, argumentat que les seves imatges ja ho han de dir tot, sense paraules, bó és que, en alguna ocasió, com la que ara ens presenta la Sala Parés, puguis escoltar la veu de pintors com Josep Moscardó i Neus Martín Royo, perquè la seva paraula d'artista reforci el valor de la seva pinzellada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada