Maria de los Remedios Alicia Rodriga Varo i Uranga, coneguda professionalment com a Remedios Varo, va ser una notable pintora surrealista de recorregut vital curt, però intens, farcit d'històries personals i professionals diverses que revelen una personalitat inquieta, entre el compromís polític i el neguit de coneixement integral de la vida, com a dona i com a artista, fins a les últimes conseqüencies i d'acord a criteris personals d'inquebrantable integritat.
La Maria, que havia nascut el 16 de desembre, com avui, tot i que de 1908, a la població gironina d'Anglès, va demostrar posseïr notables facultats artistiques des de molt joveneta, motiu per al qual, alentada pel pare, va marxar a Madrid per estudiar a l'Academia de San Fernando, on, a més a més de preparar-se artisticament, ho va fer emocionalment, enamorant-se d'un company de classe, el també pintor Gerardo Lizárraga, amb qui s'hi va casar, tot vivint junts un any a París, per establir-se posteriorment, l'any 1932, a Barcelona on van treballar plegats en el món de la publicitat.
Tres anys després se separa d'en Gerardo i, per amistat amb el pintor Esteban Francés, entra en contacte amb el cercle surrealista d'André Breton, s'amara de la nova filosofia de vida i d'art, i s'integra en el grup "Logicofobista", que pretenia representar els estats mentals de l'ànima a través de les imatges suggerides per ells mateixos, començant a definir les formes plàstiques que després la identificarien plenament.
Durant la Guerra Civil espanyola, Maria Remedios es decanta pel bandol republicà i abandona el país per tornar a París, acompanyada, aquesta vegada, per un nou amor, el poeta Benjamín Péret, amb qui viu a França fins a la invasió nazi, que els obliga a fugir, una vegada més, aquesta vegada rumb a Mèxic, país que els acull com a refugiats polítics i els permet desenvolupar, amb normalitat, les seves activitats professionals.
La relació amb en Benjamín tampoc no li dura gaire i la nova separació torna el poeta a París mentre que la Remedios marxa cap a Veneçuela on treballaria com a il.lustradora entomològica, amb feines puntuals per a l'institut malariològic veneçolà, a la vegada que continuava enviant cartells publicitaris per a la Bayer, fins que inquieta de mena, torna a Mèxic per continuar el seu camí publicitari i per retrobar l'amor, en aquesta ocasió, en la persona de Walter Gruen, polític austriac que la va encortajar a abandonar els seus treballs comercials per dedicar-se integrament a la pintura, cosa que va fer, al costat del seu nou marit, fins al final dels seus dies quan el 8 d'octubre de 1963 va patir una fulminant aturada cardíaca.
La seva obra mostra habitualment figures humanes fent determinades tasques simbòliques, en atmosferes oníriques i arquetípiques, entre el misticisme i la modernitat, i molt a prop de la iconografia científica que va animar i il.luminar, al llarg de la seva vida, part del seu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada