Cercar en aquest blog

dimecres, 30 de gener del 2013

El cuadro

Tot i que són com dues gotes d'aigua, o d'oli, si parlem dels germans Santilari, en Josep i en Pere, i tot i que les seves pintures, fetes algunes vegades a quatre mans i dues mirades, s'assemblen tant com els seus rostres i les seves sensibilitats, en David Trueba es va decantar per una obra d'en Josep per il.lustrar la coberta de la novel.la "Saber perder" (2008), objectiu que va aconseguir, tot i les reticències del seu editor (Anagrama), que finalment la va mantenir, fins i tot, en les seves edicions estrangeres, a països com ara Alemanya, Brasil, Itàlia i Holanda, com a imatge externa d'un llibre que girava a l'entorn d'aquesta força irresistible que té normalment el desig, capaç de remoure les nostres emocions fins a l'extrem d'arribar a desitjar el propi desig, preparats, malgrat tot, per a la seva pèrdua, quan l'objecte del desig també desapareix.






De la bona sintonia establerta entre el cineasta-novel.lista David Trueba i el pintor realista contemporani Josep Santilari va néixer el desig compartit de treballar plegats en el projecte cinematogràfic "El cuadro", que, en clau documental, s'aproxima, de manera natural, a tot el procés de creació del cuadre "Ell@"  que en Josep Santilari va pintar entre el gener de 2008 i l'abril de 2009, tot i que, mentrestant, també en va pintar un parell de més petits que l'ajudarien a acabar d'entendre com havia d'acabar de pintar aquest magnífic nu femení que, fent honor al seu títol, reflexiona, tot emocionant, sobre la nostra fusió, gairebé natural, amb les noves tecnologies, del possible perill de les quals ens hem de protegir amb la mateixa actitut tranquil.la i serena que demostra la dona pintada.



És la mateixa actitut tranquil.la i serena que distingeix el treball habitual d'en Josep, com també el d'en Pere, conscients que l'acte de pintar és més ofici diari, metòdic, sistemàtic i disciplinat, que esclat puntual propiciat per la força d'una inspiració que, com el desig, no es presenta si no et troba treballant, mentre desitges, sense ni sentir-ho, que es manifesti, per acabar construïnt tota aquesta realitat pintada, la gènesi de la qual, ha recollit ara, com a voyeur privilegiat, en David Trueba, amb la mateixa actitut tranquil.la i serena de l'artista, per mostra-la en tota la seva naturalitat, sense artifici, més que el que conté, de manera inherent, qualsevol producte cultural, documental, en el cas d'en David, i pictòric, en el d'en Josep.




"El cuadro" s'ha estrenat aquesta tarda al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) en el context del programa "Per amor a l'art: cinema i pintura" organitzat per aquest museu i la Filmoteca de Catalunya amb l'objectiu de projectar pel.lícules que plantegen diversos aspectes del món de l'art, tot i que, en aquest cas, es tracta d'un documental de 50' de Buenavida Producciones encara inacabat, ja que falta la música i l'escena final que es rodarà a la casa de l'hipotètic comprador d'"Ell@", tot tancat el seu cicle vital quan la muntadora Marta Velasco encaixi aquesta última escena en tot el seu conjunt.



Al marge dels objectes tecnològics, com ara comandaments a distància, mòbils o ordinadors, que ens indiquen que els quadres dels germans Santilari corresponen al segle XXI i no al XVII, les pròpies característiques físiques dels cossos de les models nues, la seva indumentària i els objectes de disseny funcional que les envolta, també concreten l'època, de la mateixa manera que ho fan els pentinats, complement idòni per saber també que el de la cua és en Josep, el que no porta cua, en Pere, i el que porta cua i no en porta, seria el conceptual tercer germà Santilari, híbrid d'ells dos que, obviament, no surt a la foto perquè és de consistència immaterial, tot i la contundència matèrica de les pintures que provoca, en la seva dimensió real més fantàstica.





http://www.santilari.com/home-cat.html
http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada