Cercar en aquest blog

dimarts, 8 de gener de 2013

Enrique Meneses

 

L'any 2006, quan en tenia 77, Enrique Meneses va escriure la seva biografia titulada "Hasta aquí hemos llegado", tot i que la seva vida de fotoperiodista, escriptor, reporter, editor i, sobretot, aventurer, s'allargaria encara 7 anys més, exactament fins a la nit de diumenge passat, quan li va arribar definitivament el final del seu intens camí vital als 83 anys, escapçats, malauradament, per un càncer de pulmó que el va anar consumint progressivament fins a la mort.







El seu esperit d'aventura va manifestar-se clarament quan, l'any 1954, va marxar, contra la voluntat del seu pare que, tot i ser periodista no volia que el fill seguís el seu camí, cap al Caire, amb les seves càmeres fotogràfiques Olympus i Leica, per llançar-se Nil avall fins arribar a Ciutat del Cap, fent els reportatges antropològics que després es publicaven a Le Ore, La Actualidad Española, o Paris Match, revista que el va enviar, posteriorment, cap a Cuba a la recerca dels revolucionàris que lluitaven contra el dictador Batista  des dels amagatalls de Sierra Maestra on Enrique Meneses va conèixer Fidel Castro, Ernesto Che Guevara i els altres guerrillers de la revolució cubana, amb els qui va conviure quatre mesos, fent les fotografies que els van donar a conèixer al món per primera vegada, motiu per al qual va ser finalment expulsat de l'illa com a personatge incòmode.






Home solitari de generació i ofici, Enrique Meneses es va convertir en un dels grans fotoperiodistes del segle XX, deixant testimoni gràfic de la vida del nostre temps en contacte directe amb els seus grans protagonistes arreu del món i en tots els àmbits de l'activitat humana, des dels polítics i socials als de caràcter cultural i lúdic, captant sempre, amb la seva sensible mirada fotogràfica, els seus moments emocionalment més intensos en equilibri constant entre la vida i la mort, pols naturals, oposats i coincidents, alhora, de la nostra existència.

 



















Al marge del seu treball fotogràfic, literàri i editorial, en Meneses va ser també blocaire (www.enriquemeneses.com), interessat per l'evolució d'un llenguatge fotogràfic que caminava al costat de la pròpia vida i, sobretot, sensible a la seva essència aventurera tot projectant publicament a través de la seva finestra el "decàleg de l'aventurer", amb un primer punt que diu que pensis que no has heretat aquest planeta sinò que només l'has d'usufructuar per tornar-lo tal i com el vas trobar, i un últim punt que exposa que si ets un aventurer has de ser fort com els forts i dèbil com els dèbils, i així, com deia Rudyard Kipling, et podràs dir "home".



Home de sensibilitat filosòfica d'arrel ecologista, en la dimensió més humana del terme, Enrique Meneses, també ens aconsellava que escoltessim els indígenes i els vells, perquè les seves ensenyances ens serien molt valuoses per al nostre futur, ja que representen l'experiència de la nostra estirp i la nostra autèntica memòria genètica. 





Enrique Meneses, indígena madrileny d'orígen i aventurer universal de convicció vital, ha impregnat avui, amb les seves fotografies i les seves reflexions existencialistes, l'ADN d'aquest bloc, que avui ret homenatge a la seva memòria, tot enriquint la nostra.




http://www.enriquemeneses.com/acerca-de/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada