Cercar en aquest blog

diumenge, 6 de gener de 2013

La falsa Tizona del Cid Campeador

Tant autèntics poden ser els Mags que ens acaben de visitar com aquell Cid Campeador que va omplir d'equivoques fantasies patriòtiques els nostres somnis pre-adolescents quan, cap als anys 60, ens amaravem de fervor cristià tot identificant-nos amb aquest gran heroi de la Reconquesta que, amb la Tizona a la mà, va contribuïr, poderosament, a expulsar l'infidel de les terres hispanas, arribant a guanyar batalles després de mort, com a figura mítica de l'heroi cristià per excel.lència que, temps després, admirariem també en la seva dimensió popular tot seguint les aventures del Capitan Trueno, amb la mateixa passió que haviem seguit els passos del Cid a través del Cantar del Mío Cid, el poema èpic que el va  crear, tot mitificant, fins a extrems inversemblants, la figura de Rodrigo Días de Vivar, un autèntic caballer burgalès que va lluitar. com tants d'altres, contra els sarraïns per fer-los fora de la Península després de gairebé 8 segles de poder musulmà.






Tot i que jo ja sabia que el Cid Campeador era un personatge de  fantàstica ficció literària més que d'autèntica realitat històrica des d'aquells llunyans temps escolars, de la mateixa manera que tots els seus referents tampoc no eren més que el fruit de la inventiva de l'autor d'aquell, d'altra banda, encisador poema èpic que en cantava les seves gestes, i tot i que els informes científics asseguraven que l'existència de la seva suposada espasa "Tizona" tampoc no era versemblant, José Maria Aznar, fan radical del Cid, va establir, l'any 2002,  per reials decret, la seva autenticitat, afavorint que fos comprada al Marquès de Falces, per un milió i mig d'euros, per la Junta de Castellà i Lleó, que la conserva ara, com a preuat objecte de culte, en el Museu de Burgos, tot i que els informes tècnics dictaminen que es tracta d'una espasa feta durant el temps dels Reis Catòlics amb finalitats cerimonials que no bèl.liques, a partir, possiblement, d'una fulla templada el segle XI que, naturalment, cap document històric no atribueïx al Cid Campeador, aquest gran Senyor que guanyava batalles, com bé indica el seu nom, tot i que sense aquesta caríssima espasa, una de les més cares del món, i una de les més falses, tot i la ceguesa dels polítics espanyols de torn, ofuscats pel seu valor simbólic i pel rèdit polític que els podia donar.



Si la falsa Tizona del Cid Campeador és ara notícia és perquè el Marquès de Falces ha de pagar la meitat del milió i mig d'euros de la seva venda als hereus del seu oncle, l'anterior marquès, que va entregar totes les seves propietats al morir al matrimoni asturià que el va cuidar els últims anys de la seva vida, com explicava avui Ignacio Escolar en un article publicat en el Periódico de Catalunya que acabava destacant el fet que era de certa justícia històrica que una part del botí que la noblesa havia rebut per una espasa tan falsa com la Tizona anés a parar a mans de plebeus, que han guanyat, com si fossin autèntics caballers, la seva particular batalla legal.






3 comentaris:

  1. Això sí que és guanyar batalles després de mort!

    ResponSuprimeix
  2. Si, però el fotut del cas és que les batalles, i de gran caràcter econòmic, les va guanyar un marquès, i ara, els seus afortunats hereus, i no el mateix Cid amb la falsa Tizona a la mà. Atiza!!!

    ResponSuprimeix