Cercar en aquest blog

dijous, 3 de gener del 2013

La màgia dels trens

Continuo avui el meu viatge cap a l'essència de les emocions d'infantesa, tocat pel record amable de les joguines que il.luminaven els matins del Dia de Reis, comodament instal.lat en un dels vagons del tren elèctric Payà que vaig veure voltar tantes vegades en un senzill recorregut circular que no em cansava mai de mirar, tot i que, com la vida mateixa, no conduia mai enlloc, més que al seu propi orígen, convertit en un mandala sistemàtic que es feia i desfeia mentre omplia, sense cap altre secret, el meu incert temps d'infantesa.



Els trens de joguina van començar a circular a Espanya l'any 1890, una mica més tard que a d'altres països europeus, com Alemanya i França, per la nostra particular situació econòmica que, tot i ser precària, va possibilitar el desenvolupament d'una potent indústria de fabricació de trens de joguina fets artesanalment en fusta i llauna i pintats acolorits amb pigments naturals, gràcies a l'empenta innovadora de diverses empreses, com ara la dels "Llauners de Gràcia" de Barcelona que van comercialitzar la marca Hispania, amb productes de luxe dirigits a l'elit social de l'època, o Payá Hermanos d'Ibi, que van fer models més populars, tot i que no deixava de ser una joguina cara.



L'època daurada d'aquesta joguina, que primer era estàtica, després de corda, i, finalment, elèctrica, va coincidir amb la Primera Guerra Mundial, quan, Espanya, que s'havia mantingut al marge de la confrontació bèl.lica, es va convertir en la gran subministradora de joguines per a tot Europa, com a tercera potència en la fabricació de trens, després d'Alemanya i França que, tot i el conflicte, van mantenir encara la seva producció, en el temps de la invenció de les tècniques litogràfiques que van permetre millorar els acabats, augmentar la creativitat i dsiminuïr els costos.



L'esclat de la Guerra Civil va aturar, momentaniament, el ritme de fabricació de tota mena de joguines, trens elèctrics inclosos, fins que es va recuperar, cap a 1940, iniciant un nou període marcat per l'aparició del plàstic, l'estilització dels models i un progressiu mimetisme amb els trens reals que va convertir la vella joguina per a infats en un nou objecte de plaer dels adults amants del modelisme ferroviari, que són també col.leccionistes de trens antics, a tall individual, o integrat en diverses associacions d'amics dels ferrocarrils, d'aquí i d'allà, que mantenen viva, amb les seves activitats, la memòria de passat i ben actius els seus petits trenets, quan la seva fabricació ha minvat de manera clara, desplaçada, primer per l'Scalextrix i, progressivament, per d'altres alternatives juganeres de tecnologia més sofisticada que han anat captivat l'interès dels nens del nostre temps en la virtualitat de la vida present, deixant els trens elèctrics ben conservats dins les atractives capses que els contenien.



Com que és quan viatjo en tren que hi veig clar, viatjar en tren ha estat sempre el meu gran plaer, obligat a fer-ho al  llarg de tota la meva vida professional, entre Sant Pol de Mar i Barcelona, en un recorregut d'anada i tornada, gairebé tan circular, tancat i mandàlic, com el que veia fer, de petit, al meu entranyable tren elèctric Payà, que ves a saber a quina estació reposa eternament.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada