La Turritopsis és una minúscula medusa que ha revolucionat el món de la biologia per la seva insòlita capacitat de revertir el seu procés vital i regenerar-se indefinidament, tot i la seva aparent vulnerabilitat en la seva petita dimensió, gairebè amorfa, de transparent interior lluminós i cromatisme intens de vida gairebé eterna, gràcies al seu poder d'daptació arreu, perpetuant-se sense fí, com el mateix escultor Tom Carr preten fer amb les seves obres en un procés de treball escultòric que s'allunya de l'ortodòxia del gènere clàssic per envaïr, amb la força del pensament i la complicitat de la matèria, espais expositius diversos, adaptant-s'hi també, amb intel.ligència cultural i sensibilitat natural, com fa ara, a partir de l'1 de febrer, amb els del Centre d'Art Contemporani Huarte de Navarra, tot ocupant-los amb un conjunt de peces inèdites que animen l'exposició "Turritopsis...els límits de l'escultura", comissariada per Raquel Medina, tot honorant els encants vitals de la petita medusa de contorns tan il.limitats com les seves escultures que la prenen com a model gairebé ideològic, tot i que només responguin a lleis biològiques que superen les nostres habituals reflexions existencialistes, transformant els nostres mites i donant sentit a molts dels nostres somnis més antics.
En Tom Carr (Tarragona, 1956) neda segur cap a la simplicitat de forma i la complexitat de contingut al costat de la curiosa Turritopsis, provocant, com ella, subtils onades energètiques i impactes visuals de gran bellesa, tot i el silenci que envolta el seu moviment de durada eterna, ingràvid, inestable, etèri, immaterial, talment com les escultures que en Tom intueix, observant-la ara, com ha pogut fer també amb un núvol, un jonc, un llampec o la invisible línia de vol d'un insecte, per ubicar-les, després, materialitzades escassament, en espais arquitectònics que vol transformar temporalment, suggerint entorns nous i provocant sensacions visuals efímeres, similars a les d'aquesta petita medusa que el guia, brillant, nàufrag constant d'ell mateix, cap a l'essència lluminosa del seu propi interior, en metamorfosi progressiva cap a la puresa primigènia.
Tom Carr fa, amb "Turritopsis...els límits de l'escultura", un pas més en el seu particular camí de depuració formal i conceptual, demostrant que els límits de l'escultura són tan indefinits com els de la pròpia vida, tot movent-se en espais fronteres, de sana contaminació genèrica, que donen a la llum, a la distribució espaial i al minimalisme material, funcions constructives d'un un univers escultòric, de grans continguts estètics i ètics, que configura un autèntic àmbit mental, habitat per la percepció, l'evocació i l'emoció, i el desig d'impregnar la teva sensibilitat quan tu també t'hi integris, amb el mateix dret natural que ha tingut en Tom, creant-lo, partint també d'una sensibilitat singular, que hauria de ser plural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada