Cercar en aquest blog

dissabte, 5 de gener de 2013

L'Estrella de Betlem

 










Tot i que, com bé saps, la més brillant foscor informativa planeja sobre tots els esdeveniments que envolten el naixement de Jesús, científics i historiadors de tots els temps han intentar justificar, amb desigual fortuna, els diversos passatges que van il.luminar el camí de personatge tan particular, des del seu orígen fins al seu final, encara incerts, a partir de la lectura de tots els textos bíblics, oficials o no, que van arribar a les seves mans, i per mitjà de reflexions paral.leles que poguessin arribar a servir per interpretar tots els fenòmens, suposadament màgics, que van acompanyar la seva presència, sobredimensionant-ne els seus perfils com a autèntic Fill de Déu.







 






Obvi és que avui, a punt de la nova màgica arribada dels Reis d'Orient a les nostres coves, tot commemorant la seva primigènia arribada a la Cova de Betlem, m'interessi per l'estrella que els va indicar el camí i la situació exacte de l'indret, per tal que puguessin retre l'homenatge degut al futur Rei de Judea, com a representats de totes les edats i de totes les ètines de la Terra, oferint-li l'or, la mirra i l'encens, tot reconeixent la divina reialesa de la seva persona.




Melcior, Gaspar i Baltasar va poder veure un meteorit, tot i que aquesta possibilitat és poc probable, perquè els meteorits es converteixen en ígnia bola de foc quan entre en contacte amb l'atmosfera, desapareixent en poc segons, i la suposada Estrella de Betlem va brillar durant varies setmanes.





Els Tres Mags van poder veure un cometa, objecte que pot arribar a brillar en el cel durant mesos, com el Halley, el nostre cometa més espectacular, que passa prop de la Terra cada 56 anys, i que, per precisos càlculs astronòmics, ho va poder fer sobre la regió de Judea durant els mesos d'agost de l'any 11 D.C., cosa que l'allunya del moment del naixement de Jesús, al marge que els cometes s'associen, habitualment, a circumstàncies terribles de mort i destrucció i no a esdeveniments positius. com el del naixement d'un Rei o d'un Déu.



Els Mags de l'Orient van poder observar la mort violenta d'una estrella, d'una nova o d'una supernova, quan, per alliberar l'excès d'hidrògen de la seva superfíce, esclata espectacularment amb lluminositat tant intensa que pot arribar a eclipsar tota la galaxia que la conté, mantenint-se visible, també durant el dia, al llarg de mesos i mesos, tot i que no hi ha constància científica de cap fenòmen d'aquest calibre en temps del naixement del futur Messies.


De manera que el més probable fora que els Reis de l'Orient observessin una conjunció planetària com les dues que es van produïr pels voltants d'aquella època, la primera entre Mart, Júpiter i Saturn, que van formar un fantàstic triangle d'una gran bellesa i de tant gran intensitat que qualesvol observador s'hi hauria fixat amb sorpresa, la mateixa, posiblement, que hauria demostrat contemplant, posteriorment, la segona d'aquestes possibles conjuncions planetàries, en aquest cas entre Vènus i Júpiter, que es van aproximar tant que van arribar a generar una lluminositat única, talment com si es tractés d'una sola estrella i, segons els Mags, d'aquella autèntica Estrella de Betlem que els va permetre viatjar, durant 8 mesos, des de la seva Babilònia d'orígen fins a la Cova de Betlem.



Amb els Mags viatjarem també aquesta nit a la recerca de la nostra particular cova de la felicitat, mentre fixem la nostra mirada en la lluminositat lunar, que, tot i que en fase minvant, continuarà alimentant les nostres fantàsies amb la mateixa màgia que ho va fer l'Estrella de Betlem en aquell passat llunyà que avui recordem amb certa sensació de nostàlgia del temps perdut d'una infantesa dificilment recuperable.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada