Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de febrer del 2013

Figurativas'13

En Nico Brunet, pintor, amic i veí de Sant Pol de Mar, com jo, em transmet la seva queixa a l'entorn del concurs "Figurativas'13" que la Fundació de les Arts i els Artistes convoca, ara, en l'edició corresponent al 2013, d'acord amb unes premises fundacionals de defensa de l'art figuratiu, basicament de finals del XIX, XX, i XXI, identificat genericament sota el denominador comú d'art modern, que a la pràctica, com bé demostren les obres premiades i seleccionades en les edicions anteriors, sembla que només potencia el que correspon a l'hiperrealisme pictòric, deixant de banda totes les altres possibles línies de treball que també tenen la figuració com a nexe comú.





En Nico, que com el seu oncle, el també pintor, santpolenc d'adopció i veí, encara més proper, meu, Guillermo Martí Ceballos, que ja va intentar ser seleccionat en aquest premi, sense èxit, no tenen res contra l'hiperrealisme, però no entenen que un premi de pintura i d'escultura convocat per una fundació que, per definició, diu defensar l'art figuratiu, en el sentit més ampli del terme, i a tots els artistes que la practiquen, com ells, que estimen l'herència de l'expressionisme i el fauvisme històrics, serveixi, a la pràctica, els interessos partidistes del treball dels hiperrealistes, i, gairebé exclusivament, dels qui practiquen l'art del retrat, obviant, per decret no escrit, qualsevol dels altres genères pictòrics que també poden participar en aquesta aventura hiperrealista.




Ells preferirien que es canviés l'anunciat del premi, i que en lloc de concurs de pintura i escultura figurativa 2013, es parlés, unicament, de concurs de pintura i escultura de retrat hiperrealista, més que res per que quedés clar quina és, realment, la sensibilitat dels organitzadors i del jurat en qüestió, i per no fer perdre el temps als artistes figuratius-no hiperrealistes que, confiant en el nom oficial del premi, faran l'esforç d'intentar participar-hi, per aconseguir guanyar-lo, o rebre alguna de les mencions honorífiques, naturalment, al menys fins ara, sense aconseguir ni tan sols ser-ne seleccionats.





Tot i que m'he limitat a recollir la queixa d'en Nico, he pogut comprovar, observant les obres guanyadores i seleccionades en edicions anteriors, algunes de les quals il.lustren aquest blog, que té tota la raó, encara  que si tu ho vols intentar, si ets pintor figuratiu, hiperrealista o no, t'adjunto l'enllaç perquè observis característiques de la fundació en qüestió i de les bases d'un concurs que et podria fer guanyar un premi de pintura de 36.000 euros, un d'escultura de 44.000, un fons a determinar d'adquisició d'obres, i alguna de les mencions honorífiques, si t'inscrius des d'avui mateix i fins al 31 de maig, enviant dades personals i una fotografia de la teva pintura que, naturalment, servirà, per veure, facilment, si entres o no, en la filosofia plàstica dels organitzadors.




Aprofito l'avinentesa per anunciar-te que en Guillermo Martí Ceballos inaugura exposició a la Galeria Tuset de Barcelona, el dimarts de la setmana que ve, a les 7 del vespre, amb la seva pintura de connexió natural amb l'expressionisme alemany i el fauvisme francès, a través del paisatge, de les escenes urbanes , i, sobretot, del rostre femení, per mitjà del qual expressa totes les emocions del món.

 http://www.fundaciondelasartes.org/pags/01.php?id=ES&pag=01

4 comentaris:

  1. En Nico Brunet fa una crítica del Premi FIGURATIVES ’13, que convoca la Fundació Privada de les Arts i els Artistes, i parla “d’interessos partidistes” dels hiperrealistes. Crec que és absolutament injusta l’apreciació sobre aquest Concurs. En primer lloc, aquesta iniciativa de la Fundació va surgir, com tota la Fundació, per defensar als artistes figuratius que no están admessos a cap museu d´art contemporani dels que fan bandera de la experimentació i la abstracció. Aquesta cursa es va iniciar el 2005 i en 8 anys les coses han començat a canviar. En cap moment la Fundació vol convocar un premi d´hiperrealisme, però sí mantenirse dins dels límits de la figuració. I lluitem pel reconeixement dels artistes figuratius, de tots els artistes figuratius… que tinguin qualitat…

    En un concurs hi han una sèrie de condicionants a tenir en compte. En primer lloc, el criteri del jurat. Si l´organitzador intenta mediatitzar el criteri del jurat, el Concurs perd tot el seu valor. Si el jurat tria figura humana per sobre de la temática del paisatge o del bodegó, no es pot criticar a la Fundació, en tot cas es faria al Jurat, que és qui decideix. Si actualmente la qualitat de les obres presentades és més alta en obres hiperrealistes que d´altres, no és culpa de la Fundació, sinò dels artistes que es presenten. La Fundació no fa partidisme, ni manipulacions. Els membres de la Fundació posen els seus diners al servici de la causa de l´art contemporani, no hi ha cap altra maniobra secreta. ¡I no poden haver-hi interessos creats en una organització sense ànim de lucre!

    Crec sincerament que la dictadura de la abstracció al segle XX, tan forta i fèrrea com mai s´havia vist, ha generat una reacció tan radical que ha provocat una abundáncia de pintors hiperrealistes com a forma de anar d´un extrem a un altre. Però aquest fet innegable no vol dir que tinguem que renunciar al concepte de “figuració” com el que millor descriu la globalitat de l´art que acabarà generant les formes del segle XXI.

    Al final, allò important no és que una pintura sigui abstracta, figurativa o hiperrealista… ¡El que importa és que sigui BONA! Ens han estat donant tants “bodrios” en nom de la abstracció, creats per autors que no sabien pintar, que ara només volem un retorn a la qualitat, a lo autèntic… Volem novament tornar a un concepte clàssic de l´art que, interpretant la seva época, no necessiti trencar o destruir el passat. Necessitem novament parlar del geni i buscar la obra més excel.lent, necesitem tornar als principis de la estètica i al concepte ètic de l´artista com algú que busca, a la seva manera, la seva veritat, però de forma honrada amb sí mateix, i al marge dels condicionants comercials, al marge de modes, al marge de marxants, al marge del mercantilisme.

    La Fundació i el seu museu, el MEAM, fan una proposta atrevida sobre els nous camins de l´art contemporani. Que la gent vingui a veure la pintura penjada de les seves parets i la critiqui… Es bo que la critiqui… però que reconegui que hi ha un ofici al qual molts joves están sacrificant el seu esforç per conseguir la obra d´art ben feta… ¡I després que li possin el calificatiu que vulguin! ¡El que importa és l´obra d´art en si mateixa, no les paraules que la describeixen!

    José Manuel Infiesta.
    President de la Fundació de les Arts i els Artistes.

    ResponElimina
  2. Tot i que estic totalment a favor dels valors que defensa la seva fundació i que vostè ha citat anteriorment, discrepo totalment quan diu que en tot cas s'hauria de criticar el jurat que és qui decideix les obres premiades o seleccionades. Bé, això potser tindria sentit en la primera convocatòria on el jurat es nou i com molt bé diu la fundació no ha mediatitzat la decisió d'aquest. Per tant el resultat d'aquesta primera convocatòria seria fruit de l’ atzar on tots els membres s'han decantat per les obres de caire més hiperrealista. Però després de set edicions del concurs i veient que en les set ha guanyat una obra de retrat hiperrealista, crec que la fundació s’hauria de plantejar un canvi de jurat amb una visió de l'art figuratiu més ampli. A més a més diu que en tot cas és culpa dels artistes que es presenten, que en la seva majoria són hiperrealistes. Bé potser només es presenten artistes hiperrealistes per que precisament a les set edicions del concurs les obres seleccionades i les premiades eren hiperrealistes. És lògic que quan et presentis a un concurs busquis aquell que s'adequa més a les teves preferències estilístiques. Precisament la meva crítica principal és que el concurs s'anomeni "Concurso de pintura y escultura Figurativas" i només s’hagi donat cabuda a l'estil hiperrealista. Jo també penso com vostè, que s'ha abusat massa de l'abstracció i l'experimentació sense fonament, però precisament per això no hauríem de caure en la mateixa trampa una altre vegada, i donar una oportunitat a totes les vessants de l'art figuratiu. Jo no crec que la fundació tingui cap interès creat, ni hagi de fer cap maniobra secreta, ni cap interès partidista simplement crec que han confós el concepte figuratiu amb hiperrealisme. Quan em diu que "lluiten pel reconeixement dels artistes figuratius, de tots els artistes figuratius" i després afegeix "de qualitat" em dona a entendre que tot el ventall d'estils que conté l'art figuratiu no tenen la qualitat de l'art hiperrealista? No crec que volgués dir això pero ho sembla. A continuació diu "Al final, allò important no és que una pintura sigui abstracta, figurativa o hiperrealista… ¡El que importa és que sigui BONA!" hi estic totalment d'acord precisament per això si hi hagués més varietat en les obres premiades es demostraria que no és l'estil el que importa sinó el treball, el talent i la qualitat que hi ha al darrere. A continuació diu "Ens han estat donant tants bodrios en nom de la abstracció, creats per autors que no sabien pintar, que ara només volem un retorn a la qualitat, a lo autèntic… " també opino el mateix però la qualitat i lo autèntic també engloba altres corrents, com el cubisme, el fauvisme, l'expressionisme, l'impressionisme, etc...
    En definitiva crec que tant jo com vostè tenim moltes idees en comú i que ens acabaríem posant d'acord, tant sols volia suggerir un canvi de rumb en el concurs, on tots els artistes figuratius poguéssim participar en igualtat d'oportunitats.

    Nico Brunet

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Hola Claudi : pertenezco a la asociacion artistica Lux D´Art..........si te interesa podeis participar en nuestras convocatorias (eventos), hacemos expos-colectivas. www.asociacionartisticaluxdart.blogspot.com.es

      Elimina