Cercar en aquest blog

divendres, 1 de febrer del 2013

L'obesitat en l'art

L'obesitat, en les seves dimensions mèdiques, artístiques i socials, és el nucli de l'exposició "A través del mirall. Lectures de l'obesitat: medicina, art i societat" que acaba el llarg recorregut inciat en la seva inauguració el 25 d'octubre de l'any passat, aquest cap de setmana, oferint com a última activitat, la xerrada-visita comentada que es farà, demà dissabte, a les 18:30, per conèixer el tractament històric de l'obesitat en l'art, des de les manifestacions més primàries, en la llunyania dels temps, fins als llenguatges contemporanis, de manera paral.lela a la reflexió mèdica, social i fins i tot política, d'un fenòmen que s'ha manifestat també a través del cinema, del còmic i de la publicitat, amb la creació d'imatges icòniques que en ocasions, l'han lloat, i en d'altres l'han criticat radicalment, estigmatitzant aquells qui la pateixen, torturats, actualment, per la necessitat de reproduïr els canons de bellesa, d'anorexis perfils, per mitjà de dietes salvatges, de resultats tan fantàstics, com falsos, que, normalment, malmeten, encara una mica més, la seva ja fràgil autoestima.





L'exposició, produïda per la Universitat de València i pel Consell Superiors d'Investigacions Científiques (CSIC) i organitzada a Sabadell pel Consell Territorial de Sabadell i l'Obra Social d'Unnim Caixa, que li ofereix també el seu Espai Cultura Unnim com a marc expositiu, no preten establir cap categoria moral sobre l'obesitat, sinò obrir, senzillament, el debat, l'anàlisi i la reflexió necessària sobre tema tan important que afecta la nostra pròpia estructura vital i la nostra projecció social, especialment ara, que s'ha convertit en problema universal, afectant, epecialment, els infants, per la tendència progressiva cap a una vida cada vegada més sedentària, estimulada per les noves tecnologies que, tot i agilitzar la ment, aturen el cos, i per una alimentació cada vegada més allunyada dels productes naturals que ens nodrien abans de manera tan senzilla com efectiva i equil.librada, quan l'estructura social del temps, permetia, també, fer-ho amb la lentitut que una activitat com aquesta exigia.






Tot i els esforços actuals per recuperar el rtime aliementari natural, la qualitat del seus productes, segons edats i constitucions físiques, i la pràctica de l'esport per mantenir la forma i la vitalitat del cos, tot i les contradiccions que la publicitat conté en molts del seus anuncis, en qualsevol d'aquests casos, l'obesitat continua sent un dels problemes més importants d'una societat contemporània que, sortosament, ja no associa obesitat amb bona salut, ni alimentació excessiva, amb bona alimentació, oferint, com a mínim, els mecanismes mentals per fugir d'aquest mite, associat també, segons les èpoques, amb el benestar econòmic, la sensualitat, el caràcter afable, però també amb una certa actitut maldestre, la tendència a l'excés, i, fins i tot, la comicitat, com arma de cert èxit social per amagar l'autèntica dimensió de la tragèdia.





  
Lluny de la pressió que la publicitat, amb el món de la moda com a gran còmplice, excerceix sobre les persones, sobretot dones joves, per acconseguir les estilitzades figures de les models que marquen els canons actuals de bellesal, opostats als excessos carnals desitjats en altres èpoques, els artistes contemporanis, presents en aquesta exposició, mostren, amb suports i llenguatges diversos, la seva actitut reflexiva sobre una obesitat que pot arribar a ser acceptada, com un fet absolutament natural, com a model d'una bellesa tan estètica com la que representa l'idolatrat cos prim, a la vegada que és també motiu de preocupació mèdica quan pot ser reduïda amb pràctiques alimentàries adequades, per quantitat i qualitat, susceptibles de tornar l'equilibri, físic i mental, a la persona que la pateix com un autèntic problema.







Des del nu femení, present al llarg de tota la història de la humanitat, com a imatge de la fertilitat primigènia o de la sensualitat cultural, fins a les manifestacions contemporànies, la manera d'alimentar-se i el propi aliment, protagonista en tantes natures mortes pictòriques, i la seva manera de modificar els contorns dels cossos pintats, han estat sempre valors fonamentals en les arts plàstiques i visuals, per projectar, socialment, els estereotips físics i psicològics dels homes, amb la complicitat de la medicina que ha compartit sempre aquesta aventura, descobrint la pròpia anatomia del cos i aportant explicacions científiques als seus mecanismes interns i a les seves manifestacions externes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada