Si Johann Wolfgang Goethe, precursor del romanticisme alemany, va exclamar, en el seu llit de mort, les paraules "Més llum!", Mario Pasqualotto, artista multidisciplinar de perfils povera, posa el títol d'"Ànima...més llum! Ànima...res més!", tot recordant-les i com a punt de partença de la seva pròpia reflexió plàstico-filosòfica, a l'exposició que s'inaugura demà, divendres, 1 de març, a Can Manyé d'Alella, on la seva llum particular brillarà fins al 20 de març.
Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) connecta de manera molt natural amb els principis conceptuals i funcionals de l'arte povera, projectant el seu encant estètic i la seva força ètica, amb rerafons social i ecològic de consum sostenible i creativitat infinita, en fronts tan diversos, com ara, instal.lacions, performances, environaments, escultures, esculto-pintures, joies, dibuixos i obra gràfica, que, progressivament li han permés abandonar el llenguatge de la pintura pura, sense deixar, de fet, mai de pintar, mantenint l'artifici de la pintura, amb tots els seus habituals components, color, textura, transparència, profunditat, i llum, per mitjà de materials d'us industrial, com la planxa de vidre, el metacrilat, el plàstic, l'objecte trobat d'arrel surrealista, o els lluminosos neóns, que creen, acuradament combinants, composicions assimilables al llenguatge de la pintura en la seva històrica obsessió per captar la realitat a través de la ficció que el propi acte de pintar estableix.
Les obres que animen aquesta nova exposició a Can Manyé formen part de la sèrie "Basar del desig" que Mario Pasqualotto, que acostuma a treballar en sèries més que en obres aïllades, ha fet aprofinat la força intrínseca, textural, emocional i comunicativa, de les senzilles bosses de plàstic de la compra que ha anat acumulant, lluny de la perillosa síndrome de Diogènes, arreu on viatja, per convertir-les en la base d'aquest treball artístic que les sacralitza, re-convertides en fantàstiques rosasses de llum, com a finestres que s'obren magicament en noves arquitectures emocionals que albiren una nova poètica vital contraria a la banalització que l'existència quotidiana, de compradors compulsius del gran basar del desig, sembla exigir-nos diariament si no posseïm d'altres recurssos intel.lectuals que ens alluyin del perill de la inconsiència rutinària.
Mario Pasqualotto, alquimista contemporani, dignifica la banalitat dels objectes d'usar i llançar, alhora que aconsegueix que brillin com a autèntiques joies en la seva reconversió artística i amb la mateixa força evocadora d'emocions passades que contenen les grans obres d'art o els petits objectes que hem incorporat, amarant-los de vida, a les nostres pròpies biografies, en les quals aquestes insignificants bosses de plàstic, amb els colors i els grafismes identitaris de marques i paísos diversos, poden tenir, a partir d'ara, més valor que les coses que algun dia van poder contenir, fent del mateix contenidor, objecte preaut del col.leccionista de somnis que tens, com en Mario, viu eternament en el teu interior.
http://www.alella.cat/agenda.php
http://www.mariopasqualotto.com/secciones.php?id=3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada