Cercar en aquest blog

diumenge, 24 de febrer del 2013

Miquel Nauguet

Ahir al vespre, en el context de l'acte inaugural d'una exposició col.lectiva a la Galeria Bernet de Barcelona, que després es presentarà també a Reus, a la qual hi vaig assistir perquè l'amiga Silvia Lovosevic (SILKATZAR) hi participava, i de la qual t'en parlaré més endavant, vaig tenir notícia de l'exposició d'homenatge que l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya dedica, en el marc de la seva Setmana Cultural 2013, i fins al 28 de febrer, a Miquel Nauguet (Sant Celoni, 1950-2011), el qui fou professor d'aquesta entitat i director del seu Departament de Documentació, alhora que fotògraf de mirada sensible, esperit noble i actitut natural molt allunyada de la patina sacralitzada que sovint identifica als creadors del nostre temps, en qualsevol de les seves disciplines.





L'exposició, que es titula "Miquel Nauguet. Constructor d'imatges" reuneix els seus documents personals que contenen tots els secrets d'un món alimentat per afeccions intenses i tant diverses com ara la confeccció de càmeres fotogràfiques de disseny propi, l'experimentació sobre tècniques antigues, l'us de la càmera gegant d'invenció pròpia capaç de fixar imatges de grans dimensions en treball col.lectiu de perfils tan creatius, com pedagògics i lúdics, i, naturalment, un treball fotogràfic personal de connexions inicials amb el surrealisme i amb el món de Magritte, de manera particular, i, progressivament diversificat, tècnica i tematicament, d'acord amb la visió d'un professional de formació autodidàctica que mai no va perdre l'entusiasme per la seva feina, convertida, obviament, en un gran plaer de viure.





Miquel Nauguet va ser un home polièdric i multifacètic, com a fotògraf i teòric de la fotografia, promotor de la Galeria Tau, al carrer Prim de Sant Celoni, com a espai particular de projecció del món de la fotografia en moments de gairebé nul.la receptivitat social i intitucional, mestre de mestres, investigador d'imatges històriques, animador de tallers escolars, fotògraf ambulant, expert en tècniques fotogràfiques antigues, restaurador de fotografies, estudiós, professor, i, fins i tot, pilot d'ultralleugers i planejadors, i constructor de les avionetes que després també pilotava.





A Sant Celoni va començar a interessar-se per la recerca, conservació i restauaració de les fotos antigues de la població, en una pràctica que després projectaria en molts d'altres espais geogràfics i amb d'altres continguts temàtics, i a Sant Celoni es va presentar,  l'octubre de 2012, aquesta exposició d'homenatge que ara ocupa els espais expositius de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, de la mateixa manera que ell els va ocupar, abans, amb la seva contagiosa vitalitat, centrada en l'art subtil de la construcció d'imatges, del qual en va ser un gran treballador i, finalment, un creador amb personalitat, tot i que mai no li va preocupar potenciar el seu ego creador, rendit, sobretot, al poder objectiu de les fotografies com a signes naturals de patrimoni col.lectiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada