Carles Mariné

Tot i que la seva exposició "Harar-Barcelona" es va acabar ahir al Reial Cercle Artístic de Barcelona,. em plau parlar-te avui de Carles Mariné, pintor dibuixant i il.lustrador nascut al barri de Sant Gervasi de Barcelona l'any 1973, que, després d'estudiar Biologia i Belles Arts a Barcelona, va canviar radicalment els seus esquemes vitals quan l'any 1995 va travessar per primera vegada la frontera etíop, pel llac Turkana, provinent de Kènia, pujant els més de 20 cims de més de 4.000 metres, mentre s'enamorava, perdudament, dels paisatges d'aquest país, de la seva història, de les seves tradicions i de la seva gent, i, particularment d'una dona, que ara es la seva, amb qui comparteix la vida a Harar, la ciutat del Déus, punt de cruïlla entre l'Àfrica i l'Islam, sense oblidar la seva ciutat nadiua, en vivències alternades, i activitats de connexió natural de cultures com aquesta exposició que uneix, plasticament i existencial, les dues ciutats i els seus dos perfils humans.

Abans d'establir-se a Harar, en Carles es va instal.lar a Lalibela, mentre col.laborava com a dibuixant de camp en diverses expedicions científiques de la Universitat de Barcelona i del comitè MAB (Home i Biosfera), dedicant-se a captar la realitat del paisatge i la fauna dels ecosistemes etíops, amb especial interès pel papió gelada, un papió endèmic del país, i del trencalòs, animal especialment abundant a la zona.

A Harar, ciutat Patrimoni de la Humanitat des de 2066, en Carles Mariné ja és tot un personatge carísmàtic, entre d'altres valors personals, per la seva capacitat de captar les dimensions del paisatge que l'envolta i de les persones que l'habiten, en connexió tan íntima, que en són, de fet, com una perllongació més que ell tradueix amb la inmediatesa de la tinta xinesa sobre paper o amb la més el.laborada tècnica de l'oli sobre tela, creant obres que aprecien tant els turistes que s'acosten a la regió com la gent que visita, amb interés més particular pel seu treball, les galeries d'Addis Abeba.

N'ha fet tants de dibuixos sobre la vida quotidiana d'Etiòpia, en nombrosos paisatges físics i humans, que el seu somni de veure'ls publicats en un llibre ja és una realitat, de la mateixa manera que real ha estat també el seu pas per la ciutat de Barcelona, tot projectant, en exposició al Reial Cercle Artístic, les seves profundes emocions etíops i la seva adhesió, inqüestionable, al llenguatge del dibuix que li permet mostrar-les de manera tan senzilla com directa.