Cercar en aquest blog

diumenge, 10 de març del 2013

Jordi Cases

 















Del món de la tridimensionalitat de l'escultura i del modelisme, en Jordi Cases ha passat, per la gràcia de la seva sensibilitat més primigènia, al de la pintura, a la recerca de la manifestació plàstica d'una essencialitat existencial que ha trobat, finalment, a través de la pràctica de la pintura oriental i de la caligrafia xinesa, després d'amarar-se de la filosofia oriental necessària per entendre el procés de creació pictòrica des de la seva pròpia interioritat, aproximant-se als grans mestres de la tradició plàstica oriental o als gran creadors occidentals que, com Kandisnky, van convertir la pintura en el vehicle idòni per visualitzar les seves connexions espirituals més profundes, de resultats abstractes, en el seu cas, i molt més figuratius en la tradició xinesa i japonesa de connexió ancestral amb la natura, com a paisatge físic i emocional, i com a substracte vital de qualsevol dels animals que l'habiten en existència paral.lela a la de l'home, que els contempla en la seva dimensió més sagrada.





Com el mar o el foc, sempre tan iguals i sempre tan diferents, la pintura oriental produeix el mateix efecte de repetició amb la consciència que de l'aparent reiteració del gest s'arriba, finalment, a la seva justificació, gràcies a la saviesa que la pròpia experiència del gest dóna a l'artista implicat, física i mentalment, en una acció pictòrica que, més enllà del tema representat, és la resposta visceral del seu propi pàlpit vital, entre d'altres motius, perquè les seves característiques tècniques, tinta sobre paper, no permeten dubtes ni correccions, convertint els seus negres rastres en la perllongació natural de la seva pròpia sang.




En Jordi, implicat en aquesta aventura pictòrica oriental com si fos la seva des d'abans de néixer, fa servir la milenària tècnica del guó huà (xinès) o sumi-e (japonès) amb tinta sobre paper d'arròs, en composicions encolades posteriorment amb cola de farina de blat, acostant-se a la natura, tant tematicament, com en la pròpia essència d'uns procediments tècnics que d'ella deriven, a la vegada que mostren, una vegada més, les curioses connexions entre art i gastronomia, tant en els ingredients comuns en ambdós territoris creatius, com en l'el.laboració dels seus productes, tot i que uns alimenten, basicament, l'esperit i els altres, el cos, alimentant, finalment, la totalitat de l'èsser en la seva més exacte unitat.



Si et plau gaudir en viu i en directe de l'esperit oriental de Jordi Cases que palpita en la seva pintura, acosta't al restaurant Ca Na Mindona, del Raval, on hi trobaràs la seva exposició "El color de les flors" fins a l'1 d'abril, o ves a Via Fora!, de Gràcia, i podràs veure també l'exposició "L'èssencia del no res", fins al 6 d'abril, per descobrir, en conjunt, la seva aproximació a l'essència de l'existència en la seva dimensió més natural, des de la quotidianitat dinàmica dels seus accidents més especials, per banals.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada