100 kubik-Raum für spanische Kunst, que és l'unic espai expositiu alemany dedicat exclusivament a l'art espanyol, des de la seva privilegiada ubicacióm al centre de Colònia, a tocar de la catedral, ens ofereix ara la possibilitat de revisar la nostra pròpia història artística recent, amb molts i molt significatius perfils catalans, per mitjà de l'exposició "Tàpies, Miró und Co.", que reuneix, en un mateix temps/espai, els preuats fruits creatius de les tres generacions representades, per rigurós ordre cronològic i qualitatiu, per Joan Miró (1893-1983), el més universal de tots, seguit de ben a prop per Antoni Tàpies (1923-2012), el seu digne succesor directe, i ben arropats per cinc representats significatius del nostre moment actual que, d'alguna manera, han recollit el seu testimoniatge artístic per gestionar la diversitat dels llenguatges personals corresponents a Enrique Asensi (València, 1950), Lluís Cera (Barcelona, 1967), Jordi Fulla (Barcelona, 1967), Joanpere Massana (Ponts, 1968) i Matías Krahn (Santiago de Xile, 1972), tot i que criat i format a Barcelona i Anglaterra.
Els grans mestres Miró i Tàpies, representats per les seves obres litogràfiques dels anys 70 i 80, conviuen naturalment, com si el temps fos una realitat única i eterna, alhora, amb aquests artistes joves, tot i les seves ben treballades biografies, que demostren que, tot i les distàncies físiques, temporals i conceptuals, de les llavors primeres, sembrades en camps d'incerta fertilitat, n'han nascut arbres esbelts alimentats per una mateixa saba, una mateixa sensibilitat i la mateixa voluntat de dignificar la vida a través de l'art, o de dignificar l'art a través d'una vida que honora la seva existència, tot establint ponts de diàleg fructífer entre diferents emocions particulars, entre col.lectius diversos i entre cultures, a priori, distants i alienes.
Enrique Asensi o la reduccció a l'essencialitat formal en volúms escultòrics de diàleg interior sense connotacions simbòliques i amb l'esperit obert a lectures i interpretacions diverses.
Lluís Cera o la voluntat d'establir la complicitat natural entre l'escultura i la literatura en l'harmonia que la mirada i el tacte poden aconseguir vibrant en la mateixa ona.
Jordi Fulla o la necessitat de pintar la vida com a activitat tan natural com viure, per donar a l'instant viscut la seva dimensió més autèntica tot prenent de la natura els elements bàsics per poder pintar l'existència en el seus detalls més mentals.
Joanpere Massana o la subtilesa de la pintura quan es torna visió poètica de la vida que conté, en concrecions tan diverses com ara instal.lacions, dibuixos, tècniques calcogràfiques, vídeo, la pròpia pintura i la poesia, en la seva més exacta dimensió escrita.
Matías Krahn o la concepció minimalista del gest pictòric que cogela impressions passades per construïr les del present, amb la noble intenció de posar ordre al caos antic, per, sorprenentment, crear-ne un altre de nou, tot i l'acumulació d'experiències que podrien conduïr a aquell equilibri teòric que la pràctica nega sempre.
Fins al 27 d'abril, aquesta companyia plàstica, amb Miró i Tàpies al capdavant, t'espera a la galeria 100 kubik de Colónia, omplint, temporalment, d'aromes catalanes l'atmosfera cultural alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada