Cercar en aquest blog

divendres, 26 d’abril de 2013

Alejandra Caballero

La pintora Alejandra Caballero (Madrid, 1974), establerta a Barcelona des de l'any 2003, inaugura, demà disabte 27 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, l'exposició "Moments íntims", a l'ESPAI G D'ART de Terrassa, mostrant nous aspectes del llenguatge plàstic que la identifica habitualment com a pintora de factura figurativa i perfils realistes, que ens convida a contemplar, com a voyeurs espontànis, els moments d'intimitat reflexiva de personatges, sobretot femenins, suspesos temporalment en la solitut d'interiors casolans, tot suggerint els milers d'emocions universals, tot i ser particulars, que moments d'aparença tan buïda poden arribar a provocar.



Afí a l'estètica d'Edward Hopper i d'Edgar Degas, l'Alejandra parla de la solitut que identifica la vida contemporània d'aquestes dones enxampades en circumstàncies banals, a l'interior de les seves vivendes, en habitacions d'identitat poc clara, en bars, o a l'aire lliure, amb la mateixa atmosfera d'un interior, manifestant, tot i l'aparent senzillesa de la situació, tota la complexitat emocional que conté la seva vida, densa en instant de silenci estàtic tan corprenedor, amb la profunditat d'una reflexió existencial que surt del quadre per amarar els nostres sentits d'espectadors convertits, momentaniament, en la perllongació natural de l'escena pintada.




Amb pocs elements estructurals i la força del gest dels personatges pintats, Alejandra Caballero crea una atmosfera suggerent que ens convida a penetrar en la seva realitat, albirant tot allò que la imatge no mostra, tot preguntant-nos, curiosos sinò xafarders, com és la seva vida i quins particulars pensaments amaguen els seus rostres de profunda concentració i distància conceptual de la realitat física que els envolta, penjats del seus propis pensaments, en palpable tensió existencial humanitzada per la presència d'algun animal de companyia que en banalitza el contingut alhora que el connecta amb la realitat més quotidiana.



Tot i que en alguna ocasió els quadres de l'Alejandra mostren més d'un personatge, els presenta llunyans, immersos en la seva pròpia contingència, perduts en els seus propis pensaments, distants dels altres com si respectessin, mutuament,  les seves individualitats  tot i compartir, potser per pura coincidència, l'escena que els presenta junts.


Com les fotografies dels paparazzi, els quadres d'Alejandra Caballero, ens ofereixen instantànies vitals que poden arribar a dir tot allò que no veiem de l'existència, si la nostra capacitat d'intuició psicològica i la nostra voluntat de saber ens ho permeten.

2 comentaris:

  1. Gràcies Claudi per difondre la meva exposició.
    Els teus comentaris son molt encertats.
    En aquesta exposició hi ha una variable i es el protagonisme dels nens en algúns dels quadres...suposo que es deu a la bastant recent situació personal que visc com a mare, que em provoca sentiments nous.
    Una abraçada forta!

    ResponSuprimeix
  2. Molt amable...els nens entendreixen la teva pintura, exactament igual que ho fan amb la teva vida. Un petó i molta sort!

    ResponSuprimeix