Cercar en aquest blog

dilluns, 1 d’abril de 2013

Florencio Maíllo

El pintor Florencio Maíllo ha convertit Mogarraz, petita població perduda entre les muntanyes de la Serra de França, a Salamanca, en particular espai natural per a exposició tan especial com la titulada "Retrata2/388" que mostra, penjats a les façanes de les seves cases, els retrats pictòrics que l'artista ha fet, al llarg de 4 anys de bona feina, dels 388 habitants adults que van ser fotografiats, per al DNI, l'any 1967 per Alejandro Martín, perquè els qui van preferir no emigrar, quedant-se, heroicament, en el poble en condicions econòmiques i socials molt dures, no s'haguessin de desplaçar a Salamanca només per tràmit identitàri tan concret, oferint, passat el temps i per atzar, el punt de partença d'aquest projecte expositiu que recupera la memòria emocional i gràfica del passat, projectant-lo, fisicament, en el present, honorant tant els ancestres, com els habitants actuals de vila tan particular, que també han estat incorporats a l'experiència pictòrica, augmentant el nombre de retrats fins a sobrepassar els 500.

 





Florencio Maíllo, Llicenciat en Belles Arts i Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Salamanca, ja va dedicar la seva tesi doctoral "Identitats" a l'estudi dels perfils identitàris de la gent de la seva comarca a partir del treball fotogràfic de Bienvenido Vega Rodríguez, per aprofundir, en aquest estudi d'ecologia fotogràfica, en la realitat, passada i present, del poble de Mogarraz, tot viatjant a la seva pròpia infantesa, alhora que s'aproximava als rostres dels avantpassats que parlaven tant de les seves particulars existències com de l'entorn natural, social i polític, que les va condicionar, per retorna-los, d'alguna manera, a la vida, il.lustrant, magicament, les façanes de les seves pròpies cases amb els retrats pictòrics que els immortalitzen.





Mogarraz, que té la consideració de Conjunt Històric Artístic d'Espanya, i que va ser una de les poques juderies converses al cristianisme, motiu pel qual encara llueix a moltes de les seves façanes la creu que identificava la pràctica catòlica dels seus habitants, s'ha convertir ara, gràcies al projecte expositiu "Reatrata2/388" de Florencio Maíllo, en un museu a l'aire lliure, únic, universalment, en el seu gènere, que implica, d'altra banda, la connexió de tota la seva població actual, d'uns 300 habitants, amb el seu propi passat, a través d'aquests retrats pictòrics que reten també el seu homenatge als fotògrafs que, inconscientment, n'han estat el punt de partença, amb resultats finals que en redimensionen els seus valors primigènis, tot convertint la seva primera funcionalitat pràctica, en material de creació pictòrica de dimensió emocional tan profunda com la reflexió antropològica que conté.



Tot i que el propi Florencio insisteix en advertir que les característiques formals del seus retrats no són gens contemporànies, pels trets propis de la tradició del realisme figuratiu, triats, sobretot, per fer facilment identificables els personatges retratats, la singularitat de la seva exposició "Retrata2/388", fa que la proposta pugui ser qualificada, sense cap mena de dubte, de plenament contemporania, amb la gràcia afegida d'haver aconseguit establir aquest sensible, alhora que intel.ligent, pont emocional entre el passat i el present, amb gran projeccció de futur.





http://voces.huffingtonpost.com/2012/10/08/florencio-maillo-revive-muertos-mogarraz_n_1809432.html

1 comentari: