Cercar en aquest blog

dilluns, 29 d’abril del 2013

Lluís Valls Areny

 

















La Núria Garcia, una de les tres llicenciades en Filosofia que es dediquen a la gestió, difusió i conservació de l'obra del pintor Lluís Valls Areny, m'ha despertat l'interès per conèixer el món creatiu d'aquest pintor nascut a Castellar del Vallès el 26 de juny de 1927, i trobat mort el 22 d'agost de 2007, als 80 anys, després de desaparèixer el dia anterior, quan  havia anat a passejar, com feia cada dia, pels boscos de la zona que tantes vegades havia contemplat per pintar-los posteriorment, sensible, per vivències directes, a l'encant plàstic del paisatge que l'envoltava.






La vida de Valls Areny, que signava com a "Vallsareny" les seves pintures, és la d'un home arrelat a l'essència de la seva població nadiua, Castellar del Vallès, interessat naturalment per l'art, però dedicat professionalment a la feina de carteria de la població, fins a l'any 1962, quan, amb el suport de la seva dona, la Montserrat, i d'acord amb la sensació creiexent de la importància que la pintura anava tenint en la seva vida, decideix dedicar-si totalment i exclusiva, tot i les circumstancies familiars adverses, amb una filla de cinc anys i uns sogres malalts que exigien també la seva dedicació.



Abans de prendre la difícil, però, finalment encertada decisió de dedicar-se plenament a pintar, el seu camí de formació artística ja havia començat l'any 1939 quan es va estrenar pintant amb la colla d'un pintor local, per fer-ho, després, al costat del pintor Joan Vilatobà de Sabadell, entre d'altres, i, l'any 1946, a l'Acadèmia Baixas de Barcelona, on va establir amistat amb el pintor Pere Marra, personatge fonamental en la futura convicció de dedicar-se a pintar, que, amb el temps, seria una autèntica realitat i que ja aleshores va començar a manifestar publicament quan va exposatr per primera vegada a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, l'any 1952, i quan es va estrenar a Barcelona, a la Sala Jaimes, l'any 1958.





Lluís Valls Areny, tot i el camí de formació realitzat al costat d'altres artistes, va ser un pintor de formació autodidàctica, fet com a artista gràcies a un treball d'experimentació constant que el va portar del paisatgisme naturalista de l'Escola Vallesana, de perfils impressionistes, a la concepció final del paisatge com a realitat més mental que física, despullant-lo progressivament dels elements més circumstancials, per arribar a transmetre les seves pròpies emocions, amb les pinzellades justes, convertint el paisatge en el simple suport temàtic de tot un món interior, que ja s'havia manifestat clarament en etapes antigues de factura expressionista, foscor cromàtica i profunda dimensió estructural, regida més per la força de l'intel.lecte que per la de la visceralitat plàstica més primària i immediata.




Agraeïxo a la Núria Garcia, i a les seves companyes, la possibilitat que m'han ofert de conèixer l'univers personal i professional de Lluís Valls Areny, a la vegada que em plau comunicar-te que estan preparant una exposició antològica, per l'octubre, a la seva població nadiua, Castellar del Vallès, i l'edició d'un catàleg amb comentaris de l'estimat i molt veneral crític d'art i filòsof Arnau Puig, que potser destacarà, entre moltes altres coses, la sinceritat d'aquest pintor que va preferir obviar pressions de col.leccionistes, galeristes i mecenes, que l'haurien convertit en figura internacional, per centrar-se en el seu propi món creatiu, condemnat, finalment, a una categoria de pintor local que no li corresponia ni feia justicia als valors universals de la seva obra, connectats, plenament, amb la contemporanitat.





http://vallsareny.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada