Cercar en aquest blog

dimecres, 24 d’abril de 2013

Mercè Pla

La Mercè Pla va descobrir el fang quan tenia 16 anys, comprenent ja, de manera tan natural com la pròpia matèria que descobrien, moldejant-la, les seves mans, les seves infinites possibilitats expressives, per entendre, posteriorment, tota la màgia de la ceràmica en taller de barri on la va començar a treballar, amb la complexa complicitat del forn, en la seva enorme dimensió cromàtica, en la seva subtil transformació textural, i, fins i tot, en la seva oculta sonoritat, en una pràctica d'experimentació progressiva i constant, perllongada  ja a través del seu primer petit forn, quan, als 23 anys, es va dedicar a la decoració de porcellana amb terres cuïtes en un treball de factura més artesanal que creativa, tot i que ja embrionari del seu futur de factura més personal que també va signifcar el pas formatiu per l'Escola Massana amb el corresponent enriquiment tècnic, en la disciplina química, en l'us dels esmalts i en el coneixement del torn.






Tot i haver traslladat la seva residència a Palau-solità i Plegamans, centrada en el creixement del seu fill i en el del seu propi món creatiu, amb nova etapa formativa a l'Escola de Ceràmica de La Bisbal, amb el descobriment dels motlles i dels grans murals, i tot i haver creat el "Gerro Mare" com a peça primordial i punt de partença del seu recorregut posterior, les seves circumstàncials familiars van dificultar enormement un camí artístic que va trobar la seva primera manifestació pública a l'exposició feta l'any 1995 a La Pobla de Claramunt, immersa ja en en etapa de gran activitat que, malauradament, va aturar-se l'any 2007, per obrir un parèntesi d'inactivitat de cinc anys de durada, fins que, l'any 2011, s'hi va tornar a llançar, convençuda que no podia viure sense l'art i que mai més no abandonaria la seva pràctica si no fos, naturalment, per força major.




El camí de creació personal de la Mercè l'ha portat des d'aquell primer "Gerro Mare", de perfils ètnics, barrocs i mediterrànis, al treball volumètric, plenament escultòric, de planxes escairades, que, com a contenidors emocionals, esdevenen finestres a l'interior, a la recerca de l'oculta espiritualitat que dóna sentit al seu ric món personal alhora que tensiona la peça, humanitzant-la, tot i els seus perfils de geomètrica definició i aparent fredor intel.lectual.




La Mercè Pla treballa habitualment amb refractari cuït a 1.240 graus amb esmalts de creació pròpia i especial atenció a la gamma de colors, amplia i farcida de matisos, que, en la seva subtil diferenciació, justifiquen dedicació tan sensible a tècnica de treball tan supeditada a la composició química dels materials i a la seva màgica transformació, dominada per l'experiència, en forn on el foc esdevé la perllongació natural de la seva mà creadora.





Enamorada de la ceràmica, la Mercè Pla, la defensa, fermament i esforçada, tant des de la seva pròpia activitat creativa, com des de la seva condició de Vicepresidenta de l'Associació de Ceramistes de Catalunya (ACC), lluitant, no sempre amb èxit, per retornar a la ceràmica el paper que li correspon com a llenguatge tradicional de cultura catalana que ofereix també nous camins de futur, tot demostrant que del gerro funcional primer, per alquímia emocional, s'arriba també a perfils estructurals i conceptuals plenament contemporànis.




Si et plau conèixer, en viu i en directe, l'obra de la Mercè Pla, ara tens l'oportunitat de fer-ho en el context de l'exposició "Connexió" que la presenta, fins al 10 de maig vinent,  a la Galeria Aragón 232 de Barcelona, al costat de la de Carmen Llevadot, Jordi Traperho, Marvilla, Robert Froh i Roser Busquets, en un conjunt de llenguatges diversos connectats naturalment per la pròpia pràctica de l'art i per la realitat , algunes vegades com a autèntica font d'inspiració, de Barcelona.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada