Cercar en aquest blog

dissabte, 13 d’abril del 2013

Primavera a Montesquiu

 

Com que la nostra col.lectiva santpolenca "Sant Pol de Mar s'exposa" a La Cabanya del Castell de Montesquiu implica que nosaltres mateixos ens fem responsables de l'obertura de la sala i control de les obres tots els dissabtes i festius, d'11 a 14 h, i com que jo n'he estat el principal promotor, i perquè em plau, sense excloure ningú que m'hi acompanyi, ja tinc previst viatjar cap al castell tots els caps de setmana d'aquest mes d'abril, que fa que el viatge, en cotxe o en tren, tingui perfils primaverals especialment atractius, de cels, com el d'avui, de blavosa nitidesa, potent lluminositat solar i llunyanes pinzellades blanques, en cims pirinencs tacats encara per la neu hivernal.






La meva relació amb el castell de Montesquiu no deixa de ser curiosa, ja que respon, com em plau veure en moltes de les coses que m'han passat en els darrers anys , a certs misteriosos sincronismes que es van començar a manifestar, en aquest cas, després de la meva primera visita a La Cabanya, quan el pintor Josep Nogué, a qui no coneixia de res, em va demanar que anés a veure l'exposició que hi tenia el novembe de 2010, quan jo, recent prejubilat, començava a desprendre'm del meu món de crític i divulgador de l'art per començar a intentar entrar en el de la creació plàstica pròpia.




Tot i la mandra que en principi em feia desplaçament tant llarg, en tren des de Sant Pol de Mar a Sant Quirze de Besora, per pujar, finalment, a peu fins al castell, tot i no conèixer ni en Nogué, ni la seva obra, i tot i estar en plena voràgine creativa d'una exposició que havia d'inaugurar immediatament a Sant Pol de Mar, vaig fer el viatge, vaig tenir el plaer de conèixer nou artista i nova obra, i en vaig parlar en el meu blog, a la vegada que deixava una tarjeta als responsables de la programació expositiva de La Cabanya per si, tot i els compromisos que ja tenien, trobaven un foradet per a mi.



Sorprenentment m'hi van convidar a exposar pel març de 2011, quan jo, també per l'atzar de la vida, havia de tornar del meu viatge tanzà, en territori maasai, circumstància que em va permetre mostrar-hi, després de 15 dies de treball intens, boig i estimulant, el resultat plàstic d'aquella curiosa aventura africana, tot establint ja aquesta relació natural amb el Castell de Montesquiu a través de visites posteriors a exposicions d'altres artistes del territori osonenc i de la santpolenca Silkatzar, fins arribar a aquesta col.lectiva d'artistes de Sant Pol que enriqueix, una mica més encara, els meus llaços emocionals amb aquesta Cabanya expositiva, connectant, a la vegada, diverses persones i territoris diferents del paisatge cultural català contemporani.



He fet, doncs, avui, una vegada més aquest llarg viatge en tren i a peu de Sant Pol al Castell, invertint en conjunt quasi 12 hores, en un recorregut que, tot i conegut, em resulta nou cada vegada que el torno a fer, perquè tot i que tot sembla igual, externament i interna, tot és tan diferent que sembla que el faci per primera vegada, renovant, constanment, les meves emocions en una realitat canviant, com diferent és ara la nostra col.lectiva santpolenca que et convido a veure encara fins al 28 d'abril, en cotxe, en tren, a peu, o en algun dels globus aerostàtics que he vist avui mentre m'aproximava a La Cabanya del Castell.





1 comentari: