Cercar en aquest blog

dimecres, 3 d’abril del 2013

Yona Friedman

Yona Friedman (Budapest, 1923), oficialment francès, és un dels arquitectes i urbanistes més visionàris de la segona meitat del segle XX, tant per la particularitat dels seus conceptes personals com per la gran influència excercida sobre d'altres urbanistes, arquitectes, dissenyadors i sociòlegs d'arreu, als qui ha inspirat durant dècades, gràcies a una pràctica professional construïda a partir de textos tècnics, conferències, pel.lícules d'animació, còmics i models urbanístics, sentits com a materials de referència idònis per pensar l'espai.





Friedman convida l'individu a pensar i actuar per ell mateix i amb total llibertat en cadascuna de les situacions de la seva vida diària, fins i tot en la tasca, que sembla que no li correspongui, de dissenyar els espais on es desenvolupa la seva existència, conscient que l'arquitectura i l'urbanisme han de partir de les seves necessitats particulars, o de les del conjunt social, i no a l'inrevés, quan l'individu s'ha d'ajustar a les estructures arquitectòniques i urbanístiques ideades per professionals que no sempre contemplen els seus desitjos naturals.




En aquests moments, i fins al 2 de juny d'enguany, el Museo Universitário Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional Auonoma de México, presenta l'exposició "Arquitectura sin construcción", per mitjà de la qual, Yona Friedman es dedica a qüestionar el protagonisme del propi edifici que conté la mostra, que, en moltes ocasions arriba a imposar-se a la realitat exposada, o estableix, quasi sempre, una relació de marcat perfil competitiu, que l'arquitecte vol evitar entenent l'espai del museu com un ensamblatge flexible de suports per a exposicions que no s'ha d'assimilar, necessariament, a cap edifici.




Yona Friedman ocupa l'espai expositiu tradicional amb mòduls tridimensionals compostos per anells d'alumini com a estructura espaial per montar les obres d'art que ha batejat com a "Iconostasis" com a referència a les pantalles de les esglèsies orientals que soporten les imatges dels sants, amb possibilitats formals diverses que permeten, fins i tot, eliminar-les, o modificar-les, si és necessari.



Les propostes de Yona Friedman es basen en una economía simple i econòmica, a partir de materials locals, i caràcter mòbil, sostenible i versàtil, que amaga, però, reflexions conceptuals profundes i grans dosis de sana provocació.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada