Cercar en aquest blog

dissabte, 29 de juny del 2013

Joan Poch i el Minotaure

 












En Joan Poch no és l'únic, ni ha estat el primer, ni serà l'últim èsser humà fascinat per les fantàstiques històries, entre el conte, la realitat, el mite i la llegenda, protagonitzades, amb afany moralitzant, pels dèus gregs, immortalitzats, amb pèls i senyals, gran riquesa de detalls i enorme profunditat piscològica, en aquells antics realts mitològics que els presentaven en existència paral.lela, i coincident, a la dels homes, que n'aprofitaven la seva influència per justificar el seus propis actes, tot intentant, alhora, donar sentit a les seves vides en context cultural marcat, més que mai, per un desconeixement científic que només el mite podia intentar substituïr, justificant, a la vegada, el domini habitual dels poderosos sobre el poble planer, encara que va ser aleshores quan es van començar a definir les estructures polítiques democràtiques que encara alimenten les nostres societats actuals, tot i que en moment de crisi profunda i de revisió constant del seu suposat caràcter ideal, que fa que el mite torni a tenir més interès que la pròpia realitat contemporània.





La fascinació que sent Joan Poch per la mitologia grega és el motor de la seva activitat creativa més recent com a dibuixant, pintor, escultor i ceramista que, gairebé posseït per l'esperit del Minotaure, li ha dedicat les seves composicions plàstiques en un projecte que també ha compartit amb Joan Carles González Pujalte i Emília Illamola Ganduxé, com a autors dels poemes i textos que acompanyen les seves il.lustracions a la carpeta "M"-"Teseu i el Minotaure", com a proposta artística sobre el mite, que jo vaig tenir la sort de conèixer, mentre la veia i l'escoltava, el passat diumenge, 9 de juny, com a una de les activitats paral.leles de la jornada inaugural de la quarta edició del Tramuntanart, connectada, a través del vent, amb tota la nostra rica cultura mediterrània, deutora, naturalment, d'aquell passat grec que el Minotaure representa magnificament.



En Joan va projectant la seva passió mitològica i el seu amor pel Minotaure, èsser que diu que habita en el seu interior, com en el de tots nosaltres, arreu on va, per mitjà d'actes com el del Tramuntanart, o d'exposicions com la que ha fet fa poc a la Begemot Art Gallery de Mataró, amb el títol de "Les cares d'Asterió", o com "Kreta", la que té encara (juny-juliol) a l'AB Galeria d'Art de Granollers, on mostra també les 14 il.lustracions originals de la carpeta "M", i la pròpia carpeta, amb els seus poemes i textos corresponent, amb la voluntat d'actualitzar, amb llenguatge contemporani, l'encant del mite, tot i la seva cruesa, la seva duresa, i l'enorme dolor que normalment provoca l'amor, tant en context diví com humà.

Tot i que no sóc cap entès en la matèria, estimulat per la passió mitològica d'en Joan Poch, he navegat cap al passat greg per recordar, minimament, la història del Minotaure, i poder-te comentar que la cosa va començar quan Minos, rei de Creta, no va sacrificar el magnífic toro que li havia donat Posidó, quan el va ajudar a aconseguir el tron reial, com a sacrifici en honor a l'ajut rebut, en una circumstància que va provocar la venjança de Posidó que va fer servir els seus poders divins per fer que Pasífae, la dona de Minos, s'enamorés perdudament del brau esplèndid, en quedés prenyada i, finalment, infantés aquest èsser monstruós, meitat brau-meitat home, batejat amb el nom d'Asterió i conegut, habitualment, com a aquest terrible Minotaure, condemnat, per l'ofès Minos, a viure empresonat eternament en el Laberint de Creta, construït per l'inventor i arquitecte Dèdal, fins que Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes, ajudat per Ariadna, la del fil, va aconseguir matar-lo, clavant-li una de les seves pròpies banyes, que, previament, havia aconseguit tallar-li, com a únic sistema, conegut per boca de la seva enamorada Ariadna, d'acabar, definitivament, amb la vida del malaurat i mític monstre.




Tirant del fil d'Ariadna arribariem a descobrir moltes altres històries susceptibles de ser reinterpretades per moltes sensibilitats creatives contemporànies, però avui prefereixo deixar el fil en el Laberint de Creta, el seu lloc natural, per quedar-me, exclusivament, amb la dimensió plàstica del Minotaure que Joan Poch porta en el seu interior i que ha sabut projectar, magistralment, cap a l'exterior a través de les seves pintures.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada